Anàlisi

¿Pròxima recessió? No... de moment

Els principals riscos venen de la debilitat dels salaris i de la volatilitat financera. El capitalisme és maniacodepressiu. Té etapes d'eufòria seguides d'altres de depressió

3
Es llegeix en minuts
GRAF9083 MADRID, 18/10/2018.- La Bolsa española, que ha abierto hoy a la baja, se ha dado la vuelta en los primeros compases de la sesión y registra unas ganancias del 0,33 %, con las que recupera de nuevo los 9.000 puntos. El principal indicador nacional, el IBEX 35, suma 30,40 puntos, ese 0,33 %, hasta los 9.027,60 enteros, con lo que las pérdidas del año se reducen al 10,10 %.En la semana, el mercado nacional sube el 1,48 %.La Bolsa española, después de cerrar ayer con pérdidas, y de nuevo por debajo de los 9.000 puntos, ha abierto hoy con dudas, pendiente de la presión que vuelve a sufrir la deuda de EEUU, ante la posibilidad de que la Reserva Federal (Fed) suba de nuevo los tipos de interés en diciembre.EFE/Juan Carlos Hidalgo

GRAF9083 MADRID, 18/10/2018.- La Bolsa española, que ha abierto hoy a la baja, se ha dado la vuelta en los primeros compases de la sesión y registra unas ganancias del 0,33 %, con las que recupera de nuevo los 9.000 puntos. El principal indicador nacional, el IBEX 35, suma 30,40 puntos, ese 0,33 %, hasta los 9.027,60 enteros, con lo que las pérdidas del año se reducen al 10,10 %.En la semana, el mercado nacional sube el 1,48 %.La Bolsa española, después de cerrar ayer con pérdidas, y de nuevo por debajo de los 9.000 puntos, ha abierto hoy con dudas, pendiente de la presión que vuelve a sufrir la deuda de EEUU, ante la posibilidad de que la Reserva Federal (Fed) suba de nuevo los tipos de interés en diciembre.EFE/Juan Carlos Hidalgo / Juan Carlos Hidalgo (EFE)

Seguim adolorits i amb la por al cos. La gran recessió de 2008-2013 ha deixat tal empremta que temem tornar a recaure en la malaltia. Això és el que ens passa ara. Malgrat que fa cinc anys que l’economia espanyola creix per sobre del 3%, la notícia que el 2018 creixerem un 2,6% ens fa témer el pitjor.

Però cal contenir l’aprensió.  Com li passa a un avió que a l’enlairar-se ho fa amb una forta acceleració per guanyar altura, i quan ho aconsegueix es modera per després mantenir una velocitat constant, l’economia està passant d’una expansió accelerada a un creixement moderat i sostenible del voltant del 2,5% en els pròxims dos anys. Un creixement que ben utilitzat dona per crear ocupació i fer polítiques socials que alleugin les condicions de vida de les llars més pobres. Especialment si aquest creixement ve ara acompanyat de millors salaris, una cosa que és possible i imprescindible també per continuar creixent.

Un avió amb tres motors

La metàfora de l’avió és útil per comprendre el perquè d’aquest canvi de ritme. Imaginin l’economia com un avió que té tres motors. El motor principal és el sector privat, mogut pel consum de les famílies i la inversió de les empreses. El segon és el sector públic, mogut pels salaris dels empleats públics i les compres i la inversió de les administracions públiques. El tercer motor, el de la cua, és el sector exterior, és a dir, la diferència entre els béns i els serveis que venem fora i els que importem.

El primer i el tercer motor han funcionat a plena potència durant els últims quatre anys moguts tant per l’augment de l’ocupació i la consegüent millora de les famílies com per la millora de les exportacions. La política monetària molt laxa del Banc Central Europeu (BCE), amb tipus d’interès molt baixos, ha ajudat les famílies i empreses a desendeutar-se. Els baixos preus del petroli han sigut un vent de cua. Així com el creixement econòmic mundial. I el mateix el tipus de canvi de l’euro, que va ajudar les exportacions.

Els vents de la recuperació han amainat: el petroli és més car, l’economia mundial ha reduït el seu ritme i l’euro s’ha revaloritzat

Algun d’aquests vents de cua que empenyien la recuperació han amainat. El petroli s’ha fet més car; l’economia mundial ha reduït el seu ritme; i l’euro s’ha revaloritzat. Però hi ha elements compensatoris interns. L’increment dels salaris donarà un nou impuls al consum. La inversió de les empreses es manté elevada. I el motor del sector públic és ara en condicions d’impulsar l’economia en comptes de frenar-la.

A més, altres riscos estan delimitats. Per primera vegada en la nostra història, la recuperació no ha portat augment del dèficit públic, ni especialment, del dèficit comercial exterior. Al contrari, el dèficit públic està disminuint. I el que és més important, el superàvit comercial exterior es manté relativament elevat perquè som més competitius. (És un 'miracle' aconseguit per l’economia espanyola en la dues últimes dècades que caldrà explicar en una altra ocasió, però que és motiu d’autoestima). Aquest superàvit comercial exterior fa que ara no necessitem endeutar-nos fora per continuar creixent.

Per tant a la pregunta de si estem davant d’una recessió, la resposta és no... de moment. Perquè acabarà arribant.

Notícies relacionades

Els principals riscos venen de la debilitat dels salaris i de la volatilitat financera. El capitalisme és maniacodepressiu. Té etapes d’eufòria seguides d’altres de depressió. Ens ho havia explicat bé un economista britànic de la segona meitat del segle passat Hayman Minsky, deixeble de John Maynard Keynes, i que, potser per ser ell mateix una mica bipolar, va saber veure bé la naturalesa bipolar de les finances. Jo el vaig haver d’estudiar en la meva època d’universitari. Però després, durant els anys d’excés de confiança dels noranta i primera dècada d’aquest segle va deixar de tenir-se en compte. Fins que quan el 2008 va arribar el gran 'crac' el vam tornar a recordar.

La gran quantitat de diners que han injectat els bancs centrals per evitar una depressió ha anat fonamentalment a les borses i a augmentar la riquesa dels rics. Això fa l’economia internacional molt volàtil i propensa a patir un nou “moment de pànic” de Minsky. Però espero que quan arribi, la UE i l’euro estiguin millor preparats per gestionar aquesta nova recessió. Però mentrestant deixem de banda la por i l’aprensió exagerada i aprofitem bé la continuïtat del creixement en aquests dos pròxims anys.