És biologia, criden

"¡És biologia! ¡És biologia!", cridava algú ahir a la nit des de l’ordinador del meu company. "¿Què mires?", li vaig preguntar; "Gent que es manifesta en contra que a les escoles s’ensenyi educació de gènere", em va respondre. Pel que sembla, això passava a l’Argentina, però podria haver passat aquí també, perquè, com en qualsevol lloc, on hi ha persones, hi ha qui sembla que vulgui viure sol amb la carcassa amb què va arribar al món i la primera idea per entendre-la que li van ficar al cap. És gent que va per la vida amb el que els ha vingut donat de fàbrica, sense cap inquietud per qüestionar-se si amb això ja en tenen prou i, el que és pitjor, sense cap interès ni tolerància envers els que sí que es fan preguntes.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquestes manifestacions a les portes de les escoles d’allà coincideixen amb la notícia que aquí, també a les escoles, s’ha recuperat l’ensenyament de l’assignatura de filosofia, l’assignatura de filosofia, que és la que tracta precisament sobre l’ésser humà que reflexiona sobre si mateix, sobre el que és material o no, sobre què és el cos i què és l’ànima, què és la matèria i què és pensament. Tots aquells "defensors de la biologia" tan cridaners podrien venir a manifestar-se aquí en contra que s’ensenyés a pensar, perquè al final tant una cosa com l’altra són la mateixa: si la filosofia és l’amor al coneixement i qui la practica té un cos, ¿no hauria de ser el coneixement del mateix cos i de totes les seves possibilitats un dels pilars d’aquesta matèria?

Quedar-se en la idea bàsica que relaciona ‘tita’ amb ‘tio’ i ‘mames’ amb ‘mama’ sense voler anar més enllà és malgastar la intel·ligència humana; és quedar-se sol amb la biologia; és funcionar sent un tros de carn, res més. Tots aquests que protesten contra el pensament podrien passar la vida congelats en una nevera: encara es conservarien millor i tots hi guanyaríem; almenys, els de fora, els que sí que som vius, podríem repensar-nos tranquil·lament.