Perfil polític
Xarlatà amb un destí
Pablo Casado em fa por; cada vegada que el nou líder del PP parla en públic, es posiciona més a la dreta de la dreta del seu partit
olerin45496561 madrid 17 10 2018 politica congreso de los diputados ses181017123505
Ho diré en cinc paraules (en set, segons García Albiol): Pablo Casado em fa por. Cada vegada que el nou líder del PP parla en públic, es posiciona més a la dreta de la dreta del seu partit. Sense manies, torero, torero. Tant pot glorificar una idea imperial d’Espanya –"la hispanitat és la fita més important de l’home"– com comparar les presons catalanes amb les del narcotràfic. Si una cosa té Casado és que no dissimula: un per un s’ha apropiat dels miratges demagògics d’Albert Rivera i Ciutadans –i ja ho veurem quan vulgui atreure els votants de Vox–. Així, reprèn velles afirmacions gastades, com allò de la llengua castellana amenaçada pel català o la 'kale borroka' trasplantada a Catalunya o allò de considerar Podem "esquerra radical".
Fa uns dies 'The New York Times' analitzava si Donald Trump utilitza tècniques feixistes per imposar-se, i la resposta era òbvia. Jason Stanley, professor de Yale, ho resumia en tres idees bàsiques: divulgar la fe en un passat mític del país, sembrar la divisió en la societat i, finalment, atacar la realitat a través de la propaganda, si és necessari amb teories de la conspiració. Ara mateix aquesta és la via de Trump, Orbán, Erdogan o Duterte, i salta a la vista que Casado en té el mapa.
Casado també em fa pensar en un llibret que va triomfar als anys 90: 'On bullshit', del filòsof Harry G. Frankfurt. El sentit d’aquesta paraula, 'bullshit', és difícil de traduir. L’edició espanyola es va dir 'Sobre la charlatanería'. Frankfurt escriu que el discurs 'bullshit' vol convèncer la gent a qualsevol preu, servint-se d’una posició pública, i va més enllà de la mentida perquè, en el fons, la veritat li resulta indiferent. En la seva reflexió ressonen aquestes paraulesde Hannah Arendt a 'Los orígenes del totalitarismo': "El que convenç les masses no són els fets, ni tan sols els fets inventats, sinó tan sols la coherència del sistema del qual són presumiblement part". Veient el panorama, potser és hora que el llibret de Frankfurt es reediti i torni a circular.
