Al contraatac

Els amics que no veus mai

Els llibres bons però que no acabes són com els llocs en què es menja molt bé però als quals no tornes o els amics que adores però que no veus mai: que no són amics

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43487184 restaurante cuineta angelina180525202604

zentauroepp43487184 restaurante cuineta angelina180525202604 / RICARD CUGAT

Fa uns dies vaig estar a l’Institut Cervantes de Bordeus per parlar de la meva última novel·la. L’acte, molt agradable, va consistir en una xerrada informal i divertida amb Luisa Castro, la directora del centre que és, a més, poeta, la feina més difícil del món.

No la coneixia però de seguida em vaig adonar, no per com em tractava a mi, amabilíssima, però una mica cautelosa i seriosa, com corresponia al seu càrrec , sinó per com es dirigia als seus amics i, sobretot, per la seva manera de somriure’ls, un somriure murri, càlid i confiat, com el dels nens, que ens entendríem.

Gairebé mai fallen les primeres impressions, tot es veu molt ràpid (en canvi, gairebé ningú és com havíem imaginat abans de conèixer-lo). Després tendim a corregir-les o a matisar-les, però solem cometre errors notables a causa dels nostres desitjos, a la falta de distància i al fet que tot inici d’amistat o d’amor requereix sempre una suspensió del judici, almenys, temporal. En una tercera etapa, quan ja coneixem amb més profunditat la persona, en general tornem a la primera impressió, fulgurant, irracional i certa.

El tema favorit entre els escriptors són els altres escriptors. Si acaben de conèixer-se, el normal és que parlin dels seus autors preferits, que sovint estan morts. Amb Luisa coincidim en la nostra passió per Thomas Bernhard i per Proust.

Després dels déus morts, si un veu que hi ha sintonia, es comença a parlar, amb molta prudència, dels autors vius. Vius, però estrangers, ¿eh?

I, finalment, quan t’adones que l’altre escriptor comparteix moltes de les teves opinions i que és el començament d’una gran amistat com la de 'Casablanca', mentre recorreu els carrers deserts i plujosos d’una bonica ciutat de províncies després d’un gran sopar, comenceu a parlar dels autors nacionals. Primer dels que us agraden i després dels que no us agraden tant o gens. I vaig tenir una altra mostra de la bondat de Luisa quan al parlar d’un autor em va dir: “M’ha agradat el seu llibre, però no l’he acabat”. Em vaig quedar callada, ens vam mirar de reüll i les dues ens vam posar a riure. “Saps perfectament que si un llibre t’agrada, l’acabes –vaig dir jo–, deixes de dormir, de menjar, de parlar amb els teus amics si és necessari. Un llibre bo però que no pots acabar no és un llibre bo, o almenys no és un llibre bo per a tu”. “Sí, sí –em va concedir ella entre rialles–, però de tota manera el que fa aquest paio és interessant, experimental”.  

Notícies relacionades

Els llibres bons però que no acabes són com els llocs en què es menja molt bé però als quals no tornes o els amics que adores però que no veus mai: que no són amics.

Jo espero tornar aviat a Bordeus.