Anar al contingut

POLÈMICA PLANTADA

El sectarisme contra Catalunya

El sectarisme contra Catalunya

Joan Tapia

L'absència al Planeta denota confusió entre l'univers independentista i la realitat plural del país

El sectarisme és la temptació de part de l’actual Govern de la Generalitat. Es diria que a mesura que la realitat els va obligant a actuar dins del marc constitucional, Quim Torra i alguns consellers –no tots– intenten compensar les seves renúncies pràctiques amb un radicalisme verbal i gestual més gran.   

Així, mentre el Govern negocia a través de les comissions bilaterals amb Madrid, el president continua impertèrrit demanant –ja ho va fer en una recent carta a diversos caps d’Estat– una mediació internacional per al conflicte català. I en l’aniversari de l’afusellament de Lluís Companys ha afirmat que l’execució s’inscrivia a l’acció de l’Estat espanyol contra Catalunya. És falsejar la història. Companys va ser executat –igual com altres dirigents republicans capturats a França per la Gestapo, com l’exministre socialista Julián Zugazagoitia– per un règim nascut d’una rebel·lió militar contra l’Estat constitucional espanyol.

Companys no va ser afusellat per independentista (no ho era), sinó per ser el president de la Generalitat republicana. I abans de ser elegit president el 1934 –a la mort de Macià– va anar ministre de Marina de Manuel Azaña.

Però el sectarisme és encara més greu quan limita Catalunya al seu univers ideològic i menysté activitats i iniciatives rellevants que es fan des d’altres plantejaments. És simptomàtica l’absència del president –i més la de la consellera de Cultura, Laura Borràs– en el sopar del premi Planeta de dilluns. La concessió anual del Planeta, amb gairebé un miler d’assistents, és un dels actes més rellevants que se celebren a Barcelona.

L’edició és un gran motor de la indústria cultural catalana, en què Planeta ocupa un lloc rellevant al ser la setena editorial del món, la primera en espanyol (inclosa l’Amèrica Llatina) i la primera també en llengua catalana –a gran distància de la segona– a través d’Edicions 62, de la qual té el 80% del capital. La nit del Planeta és un acte rellevant al qual normalment assisteixen el president de la Generalitat i el conseller de Cultura. Dilluns ho van fer els expresidents José Montilla i Artur Mas –així com el ministre de Cultura espanyol, José Guirao– però no hi va haver cap representant de la Generalitat.  

Potser la cadira buida es degui al fet que Planeta és una de les empreses catalanes que va jutjar –com Caixabank o el Sabadell– que la seva estabilitat l’obligava a traslladar la seva seu social, però si l’objectiu és que Catalunya continuï sent un país obert i atractiu per a la inversió de tothom, la primera obligació de la Generalitat és treballar perquè les empreses que van traslladar la seva seu tornin al més ràpidament possible. I la premissa és reconèixer la seva aportació a l’economia catalana. Menystenir –o intentar assenyalar– el primer grup editorial espanyol i català que té a Barcelona el centre de moltes de les seves activitats és una mostra de miopia econòmica i de sectarisme politicocultural, impropi d’un govern que vulgui una Catalunya lliure i plural.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.