La justícia és part de la solució

Dissabte passat, el Servei Meteorològic de Catalunya, en un altre exemple d’instrumentalització de les institucions, acompanyava un dels seus informes informatius a Twitter amb el cartell 'Cims per la Llibertat': l’ascensió simultània a 18 muntanyes per part de milers d’independentistes per reivindicar els presos. La informació oficial sobre el temps se sumava així a la promoció d’un acte partidista encapçalat aquesta vegada per Quim Torra, que a la tarda tuitejava una fotografia en la qual se’l veia perdut entre la boira del Puigsacalm. A les xarxes molts usuaris no van trigar a convertir aquesta imatge en una metàfora sobre ell i la seva surrealista presidència.

Avui l’independentisme no té cap altra cola d’enganxar que els presos preventius i l’esperat judici. Fa dies que els mitjans filtren que la Fiscalia General de l’Estat, en el seu escrit d’acusació, s’inclina per mantenir el delicte de rebel·lió però amb les penes mínimes, a l’espera de com es desenvolupi la vista oral. Mentrestant, els acusats seguiran a presó per risc de fuga, una mesura que disgusta a molts però que no té res d’irregular.

La fugida de Carles Puigdemont, junt amb quatre exconsellers més, i després més tard de Marta Rovira, ho ha fet gairebé inevitable: als jutges no els agrada que els acusats s’escapin. Així que, si us plau, no culpinPablo Llarena. L’estrany seria que la justícia, quan es trenca la democràcia constitucional, es declara la independència i es gasten diners públics en actes il·legals, fer els ulls grossos. En el judici, els fiscals hauran de demostrar les acusacions, i pot ser que al final la rebel·lió acabi en conspiració o sedició. Però és absurd exclamar que els líders del procés estan encausats només per opinar i posar les urnes.

Sovint s’afirma que és difícil el retorn a la normalitat a Catalunya amb polítics electes a la presó i que seria millor fer creu i ratlla. Al contrari, això seria un greu error. No ens enganyem, el que frena la temptació unilateral que ha dirigit el procés és que els fets delictius tinguin conseqüències i que se’n derivin responsabilitats individuals. Altrament, repetir-ho sortiria gratis. Per això avui no hi ha desobediència i sí, en canvi, molta gesticulació.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

És cert que la justícia no acabarà amb un problema polític, però la seva actuació ha provocat ja la fractura entre ERC i JxCat amb la pèrdua de la majoria independentista al Parlament. Avui la unilateralitat ja els divideix molt més del que els uneix la causa dels presos. No és poca cosa. Ara el dubte és saber què passarà amb els Pressupostos. Els republicans en el fons desitjarien pactar-los amb Pedro Sánchez i acordar els comptes de la Generalitat amb els comuns i el PSC.

Més difícil és que JxCat faci un esforç de possibilisme després dels ultimàtums de Torra i les amenaces de Puigdemont. Una altra cosa seria que el PDECat s’acabés alliberant de la tutela de l’expresident, però a curt termini no sembla probable. Abans o després, el pragmatisme s’acabarà obrint pas del tot, la qual cosa demostra que la justícia és també part de la solució.