Anar al contingut

LA CLAU

¡És la presó, senyors!

¡És la presó, senyors!

Luis Mauri

L'independentisme unilateralista està vençut, però tindrà alè mentre hi hagi presos preventius. Els sobiranistes pragmàtics necessiten una pista d'aterratge per forjar una distensió duradora

Certes veritats poden enganyar. Una veritat: un any després de la DUIl’aliança JxCat-ERC està trencada, les dues forces remen amb rumbs oposats. El vincle amb la CUP també s’ha desbaratat. Torra està amortitzat com a president. Una part del PDECat dona l’esquena a l’home de Waterloo. La Crida de Puigdemont no arrela ni en el seu propi partit... I un engany: l’independentisme està derrotat.

No, l’independentisme no ha sigut batut. El recolzament de la meitat de l’electorat no és la mesura d’un daltabaix. Un any després, el que sí que està derrotat és l’unilateralisme. Al final del viatge no hi havia Ítaca, sinó una Catalunya fracturada. No hi havia brolladors de llet i mel, sinó empreses en fuga. No hi havia joia internacional, sinó rebuig. Ni plans, ni estructures. Un farol. Un farol sideral.

La conjuntura no és encoratjadora per als últims unilateralistes: Puigdemont, els seus pretorians, el seu vicari, l’ANC i un cor minvant d’amanuenses. La defenestració de Rajoy i l’aliança de Brussel·les, Berlín i París amb el Govern de Sánchez en vista del pas amenaçador de la ultradreta europea arraconen més encara l’home de Waterloo.

Factor de cohesió  

Un any després, l’únic factor cohesionador del bloc independentista és l’empresonament dels seus dirigents. Sense la irresponsabilitat d’Estat que va suposar judicialitzar el procés com a única resposta al desafiament polític i sense l’extremositat de la instrucció judicial, més afí a l’escarment que a la reparació, el relat del procés avui estaria consumit. D’igual manera que les retallades antisocials i la corrupció de Convergència es van camuflar al seu dia sota l’estelada, avui l’unilateralisme amaga la seva farsa original sota un altre ‘trompe-l’oeil’, el de l’Espanya tirànica, acolorit amb els presos.

L’unilateralisme està vençut, però tindrà alè mentre hi hagi presos preventius. L’independentisme pragmàtic necessita una pista d’aterratge. La fiscalia s’inclina per demanar les mínimes penes per rebel·lió, però encara podria rebaixar l’acusació durant el judici. I després és el comodí governamental de l’indult. Amb aquestes cartes es jugarà la distensió duradora.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.