Deriva a la dreta

Tot i que sembli que Alemanya sigui un gegant l’economia del qual va a ritme de creuer, que ho és, ningú a Europa –ni a tot occident– està exempt dels vaivens polítics que elecció rere elecció demostren cada vegada més una tendència a abandonar la centralitat per buscar solucions en els extrems. Això és en part el que estava en joc en les eleccions de Baviera, el land més ric i poblat d’Alemanya, on la Unió Social Cristiana (CSU), el partit germà de la Democràcia Cristiana d’Angela Merkel perd la majoria absoluta, amb la qual ha governat gairebé sense treva des del final de la segona guerra mundial.

La pèrdua de recolzament dels socis de Merkel es pot entendre com un vot de càstig al Govern central que va obrir les portes als refugiats sirians, quan ningú mes a Europa els volia. Baviera és a la frontera amb Àustria, és el primer punt de contacte cap a l’Alemanya somiada de tots els que fugien de la guerra. Bona part ja es va quedar aquí i aquest ha sigut el principal argument de l’extrema dreta per anar recorrent camí. Des de la crisi migratòria la ultradretana i xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD), que ara entra còmodament en el Parlament, ha utilitzat el discurs de la immigració com una amenaça a la seguretat d’aquest feu ric, en bona mesura catòlic i molt conservador.

La nova fractura

Les eleccions confirmen que el vot ha girat i ja no depèn tant de l’opció entre progressistes i conservadors, sinó de la que ens condueix a una altra fractura entre els que defensen països cosmopolites amb fronteres obertes i el populisme nacionalista de la defensa territorial per als nadius. Baviera no té pràcticament atur i el nombre d’incidents crítics o violents amb els nouvinguts de Síria, d’Eritrea o l’Afganistan, no ha variat. Però davant de l’avenç del discurs identitari de la dreta populista de l’AfD els socis d’Angela Merkel es van revelar, amb la qual cosa s’ha posat el Govern davant les cordes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

O s’enduria l’entrada per la fronteres d’Àustria per als immigrants o li treien el recolzament i deixaven caure el Govern. La decisió del CSU d’escorar a la dreta per evitar més vots perduts en mans dels que enyoren una Alemanya pura, li ha obert un flanc on l’esquerra també l’ha esgarrapat. Sense majoria absoluta, la qüestió és saber amb qui podrà governar, perquè si bé els verds podrien ser una opció assenyada, el temor d’un ascens fins i tot més gran de l’AfD condiciona.

Incomoditat per a Merkel

Convertida en un laboratori del que pot passar a nivell general per tot Europa, on els populismes avancen, els resultats de Baviera, sens dubte, poden incomodar Merkel i l’estabilitat del seu govern, però poden també incomodar-nos a tots, si definitivament els partits de centredreta europeus comencen a decantar-se cap al populisme i abracen polítiques migratòries com les de Viktor Orbán a Hongria o s’entreguen directament a la deriva xenòfoba de l’extrema dreta per tot Europa.