Ordre d'allunyament al masclisme

Contenir la respiració quan s’escolten uns passos. Mirar cap enrere quan obre la porta de casa. El dolor d’escoltar a la ràdio una nova dona assassinada i preguntar-te, tot just aixecar-te, si avui el teu maltractador continuarà complint l’ordre d’allunyament o si vindrà contra tu. 

Així viuen les dones que han denunciat maltractaments, que han demanat empara al sistema i que, amb sort, aconsegueixen una ordre d’allunyament del seu agressor. Però viuen amb inquietud perquè saben que estan exposades, com altres d’assassinades. No hi ha estadístiques oficials, però quan no veiem que han assassinat una dona mentre trenquen l’ordre, veiem que la trenquen per intimidar o per assetjar. Algunes ni ho aconsegueixen, perquè la valoració del risc pot minimitzar el maltractament, malgrat que el mateix Tribunal Suprem va dictar aquest estiu que el maltractament sense lesions ha de comportar l’ordre d’allunyament.

Però, ¿per què alguns maltractadors ignoren aquesta ordre? Perquè saben que, fins ara, poden. Aquestes ordres han sigut i són una mesura dissuasiva, una advertència de la justícia, un avís. Però a l’hora de la veritat, si l’agressor està disposat a matar farà el que sigui per aconseguir-ho, més i tot quan sap que no està vigilat, que ningú li para als peus. Després de complir la seva meta, les dones assassinades i la frase de “tenia ordre d’allunyament” apareixen en els titulars sense remei. 

Ens preguntem els perquès i l’única resposta és que no hem sigut capaços de protegir aquestes dones. És necessari creure el que expliquen, és necessari aprofundir quan elles mateixes minimitzen per por. I és precís que els homes condemnats siguin obligats a rebre teràpia immediata perquè aquesta constitueixi un curs per detectar si el risc de la víctima pot anar a més.

Després està el tema dels braçalets que, fins ara, van donar un resultat nefast, amb alertes innecessàries que han angoixat les víctimes. O fins i tot amb maltractadors que han sabut utilitzar-les per crear més inquietud i por en elles com a venjança. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Poc es parla que mentre molts d’aquests agressors han viscut amb total llibertat, altres dones s’han vist obligades a reduir la seva vida a quatre parets en una casa d’acollida, en una altra província o canviant el seu nom. Això ho recordo, sobretot, per als qui acusen les dones de mentir i que la seva paraula provoca immediatament que fiquin un home a la presó. Només cal veure com ells queden lliures per acabar assassinant, i elles acaben sota terra, quan no són els seus fills i filles. 

Una via d’esperança

Al nostre terreny privat, convé una ordre d’allunyament a qualsevol manifestació de masclisme i condemnar-la. Les noves mesures del Govern són, almenys, una via d’esperança, tot i que només l’educació feminista pot resoldre aquest assumpte a mig-llarg termini. La pena és que no hem pogut fer res per totes aquestes dones, nenes i nens que ja no viuen perquè un maltractador així ho va voler, perquè sentir ‘ordre d’allunyament’, per ell, van ser paraules buides.