Editorial

'Stop' a la violència masclista

Res és suficient si no es combat la forta dependència que moltes dones senten cap al seu agressor i, en molts casos, la poca consciència que estan sent maltractades

1
Es llegeix en minuts
olerin36416233 barcelona 25 11 2016  acto contra la violencia machista viol181013202220

olerin36416233 barcelona 25 11 2016 acto contra la violencia machista viol181013202220 / FERRAN NADEU

Cap home amb braçalets de control ha matat una dona. Al contrari, són desenes els que eludeixen les ordres d’allunyament. ordres d’allunyament. Les últimes cinc dones assassinades i la mare de les dues nenes apunyalades pel seu pare al setembre havien interposat denúncies contra els seus agressors. L’Estat no va saber protegir-les. Ara, elles han sumat els seus noms a la insuportable llista de les víctimes de la violència masclista. violència masclista. Ara, més dones temen denunciar els seus agressors.

Educació, més recursos per a comissaries i jutjats, però, sobretot, més protecció. Aquestes són les principals línies amb les quals treballa el Govern de Pedro Sánchez per combatre la violència masclista. Com a prioritat absoluta, evitar més morts. Davant la ineficàcia de les ordres d’allunyament, el braçalet s’imposa. Els errors en els sistemes d’alerta són la principal causa que hagi sigut un recurs infrautilitzat. Només hi ha actius 1.108 braçalets dels 3.000 disponibles. Ara, millorats tecnològicament, és prioritari que els jutges accedeixin a col·locar-los.

Precisament, en jutjats i comissaries és on hi ha més recorregut per millorar. No pot continuar passant que ningú comprovi els relats de les víctimes. La policia no cita els agressors i els jutges es veuen forçats a decidir en jutjats saturats i amb falta de mitjans. Es preveu incloure al qüestionari que omplen les víctimes a les comissaries més preguntes que ajudin a valorar el risc. Però resulta imprescindible més preparació dels agents de policia i que, tant en comissaries com en jutjats, hi hagi professionals que donin recolzament psicològic immediat a les víctimes. És urgent comptar amb més unitats forenses (metges, psicòlegs i treballadors socials) que ajudin a determinar-ne els riscos. El Govern està resolt a impulsar-les i a reclamar-les a les autonomies amb competències.

Però res d’això és suficient si no es combat la base de l’iceberg: la forta dependència que moltes dones senten cap al seu agressor i, en molts casos, la poca consciència que estan sent maltractades. L’alarmant dada del CIS de l’any 2015 en què el 33% dels joves espanyols considerava acceptable la denominada 'violència de control’ dona la justa mesura de tot el camí que queda per recórrer. L’espiral de la dominació i la por s’ha de trencar definitivament.