ANÀLISI

L'agent secret Lluís Enric

3
Es llegeix en minuts
rpaniagua44996555 spain s coach luis enrique gestures during the uefa nations 180912183302

rpaniagua44996555 spain s coach luis enrique gestures during the uefa nations 180912183302 / JOSE JORDAN

Proposo un ampli i sincer, tot i que dissimulat, homenatge del barcelonisme al seleccionador d’Espanya. Només hi ha un risc. Tot i que sigui clandestí, se’n poden acabar assabentant a Madrid, i en aquest cas prendrien represàlies. Si es descobreix la torrada partidista del nostre Lluís Enric, aquest submarí al servei del Barça que navega esquivant l’onatge del Manzanares, l’acomiadaran i tornaran a nomenarLopetegui. 

¿Homenatge? ¡És clar! És un autèntic tracte de favor al Barça que a l’hora de seleccionar no convoqui maiJordi Alba per preservar-lo del risc d’una lesió i perquè es relaxi una mica amb la família en aquest intensíssim inici de temporada. La veritat és que l’agent secret barcelonista Lluís Enric els té com un toro. El millor carriler esquerrà de tot Europa descansa sistemàticament els dies que juga Espanya. I aquesta vegada, gairebé tambéBusquets. Tot i que el va seleccionar, contra el 'País de Gols’ el va deixar a la banqueta. Si som sincers, reconeixerem que per fer d’abusananos contra un adversari tan dolent cap dels dos feia falta. Però això Lluís Enric no ho fa amb Sergio Ramos, no. ¡Que es cansi! ¡Que s’exposi a una lesió!

 Un ultimàtum de Quim Torra

Els madridistes de la capital es piquen l’ullet entre ells mentre es donen petits cops de colze còmplices. Pensen que ja era hora que Espanya tingués un gran espanyol imparcial i amb principis com a seleccionador, algú capaç d’alinear contra el ‘País de Gols’ 17 jugadors sense que cap d’ells procedeixi de l’autonomia nefasta (si s’hi van fixar, tampoc hi havia ningú del Girona, i per si de cas tampoc de l’Espanyol, que porta en el nom aquesta i grega intercalada tan sospitosa).

Passejant pel Retiro, els compares de Florentino miren amb ulleres de llarga vista blanques cap a la Rambla per veure si hi ha gaire gent fent-se l’harakiri pel que creuen, pobrets, ¡que gran que ets sibil·lí Lluís Enric!, una immensa humiliació al Barça. Després enfoquen mirant cap al Palau de la Generalitat per si Quim Torra reacciona en vista de l’ofensa donant un dels seus llampants ultimàtums.

 Als de les ulleres de llarga vista els desconcerta tant la indiferència dels senyors que passegen per la Rambla com els somriures botifarronejants d’altres ciutadans que, amb o sense llaços grocs, miren cap a Madrid satisfets perquè els seus interessos van vèncer per 17 a 0.

Gestions de Pedro Sánchez

No descartin, senyores i senyors lectors, que Pedro Sánchez, que no és tonto, faci gestions discretes perquè el que ell considera una matusseria no es repeteixi. És l’únic dels d’allà que s’adona que el que va passar dijous a la nit afavoreix l’increment de la desafecció que hi ha a Catalunya en relació amb ‘la Roja’ espanyola.

Posats a fer política, el president del Govern central hauria d’evitar que aquesta ‘Roja’, a causa d’un excés de zel patriòtic i anticomunista de buròcrates federatius de l’etapa de Villar que encara no ha sigut depurada, torni a saltar al camp –com va passar al 'País de Gols’– amb ¡samarreta i pantalons blancs! Després d’aquest partit, la desafecció s’ha duplicat.

 Gràcies, estimat Luxu. El barcelonisme aplaudeix tant el descans dels seus jugadors com el fet que la llista de la selecció inclogui tants i tants madridistes perquè s’esgotin o pateixin sobrecàrregues fibril·lars. El catalanoasturià convoca fins i tot tios que ni tan sols són veritables titulars per a Lopetegui el Breu, com Dani Ceballos, Nacho i Lucas Vázquez, i fins i tot el matusser Morata per si torna.

Notícies relacionades

En realitat, l’únic que el disgusta és que la selecció no disputi més partits –en podrien ser sempre dos per setmana– i que no ocupi més temps i energia a Sergio Ramos, que quan viatja als diversos camps del món el públic internacional  –sobretot el més entès– ja el tracta com les grades més ràncies d’aquí feien amb Piqué quan aquest cometia l’excentricitat –crec que és així com ho considera el ja esmentat Quim Torra– de partir-se la cara per aquesta samarreta que la premsa de Madrid subratlla sospitosament que és de tots.

El barcelonisme considera una altra pena que, potser perquè ja no hi és Rajoy, el Consell de Ministres no nacionalitziBale. Reuneix el requisit de ser del Madrid, podria prestar grans serveis a Lluís Enric per la subtilesa i delicadesa del seu futbol i, donades les seves característiques, Espanya podria allistar-lo per combatre a primera línia si Vox, Casado i Rivera algun dia decideixen recuperar per fi Gibraltar tot i que sigui a cops de cap.

Temes:

Luis Enrique