Anar al contingut

Dues mirades

Mosso sense formatge

Mosso sense formatge

Emma Riverola

La tasca dels agents de la policia catalana reclama reconeixement o retrets quan els mereixen. No necessitem més herois ni guerrers, perquè anem sobrats d'èpica.

Quim Torra encoratjant els CDR per a indignació dels Mossos. Ovació mútua de policies nacionals i mossos al pas de la manifestació d’uns 4.500 agents de la policia de la Generalitat que reclamaven recursos i despolitització del cos. Comunicat del col·lectiu Mossos per la Democràcia (allò de 'Mossos per la Independència' els semblava poc) que dedicava als mossos dels aplaudiments floretes com ara "suport del sector feixista i nacionalista espanyol" "no es pot donar servei a un poble que s’odia s’ha de fer neteja"... Déu-n’hi- do.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El cos policial amb més d’una taca en l’expedient (desallotjament del 15-M, la mort de Juan Andrés Benítez en una acció policial tan desproporcionada com gratuïta, set persones mutilades per bales de goma...) va arribar a l’altar dels herois  per la seva gestió de l’atemptat del 17-A i la seva passivitat en l’1-O. En un moment d’inflamació política, l’agraïment es va tornar tan exaltat que les imatges recents de mossos carregant contra ciutadans amb estelades han provocat curtcircuits emocionals. Són només policies. Ni més ni menys. La seva tasca reclama reconeixement o retrets quan els mereixen. No necessitem més herois ni guerrers, perquè anem sobrats d’èpica. I no més etiquetes, perquè la policia no és un menú del Burger King que pots demanar-lo –o tenir-li por– segons la teva ideologia. Confiança, credibilitat i transparència són valors ineludibles d’una policia democràtica.