Anar al contingut

LA CLAU

Inèrcia

Inèrcia

Olga Grau

Si Catalunya no compta amb un Govern que governi en el present, difícilment tindrà futur. Només passat i mentre duri la inèrcia.

La inèrcia del passat es manté durant un temps, però no indefinidament. Quan es deixa d’aplicar pressió, la desacceleració ve sola fins que al final sobrevé una aturada absoluta. Catalunya és avui un país que viu del passat. De les coses que es van gestionar bé quan hi havia ambició, visió de llarg termini i una estratègia clara de futur. Un exemple clar és el del Parc Científic de Barcelona, fundat fa ara 20 anys, i pioner al seu dia en biotecnologia a Espanya.

És revelador com les infraestructures ben executades perduren a les crisis i alimenten l’atracció d’empreses. La xarxa científica i sanitària de Catalunya, reconeguda internacionalment, també és fruit d’una planificació, visió i execució del passat. El mateix podem dir de moltes altres infraestructures clau en l’economia catalana com Fira de Barcelona, ara per cert amb la seva renovació paralitzada per la crisi política catalana.

Catalunya no seria avui el que és sense l’impuls dels sectors públic i privat. Però aquesta dinàmica que era la norma, ja fa molt temps que s’ha abandonat per part dels poders polítics. Els deu anys de crisi econòmica han sigut letals per la retallada de recursos i inversions. I els ideòlegs del  procés ha concentrat tot els esforços polítics en la consecució d’una república impossible a curt termini, en comptes de dirigir-los a recuperar el nivell econòmic previ a la crisi i a pensar en els reptes del futur.

La disrupció tecnològica generarà grans bosses d’atur, el problema migratori tensarà la societat del benestar tal com la coneixem, i la competència de les noves potències emergents com la Xina i l’Índia serà més agressiva del que hem conegut fins ara. Els reptes són globals, però els efectes seran locals.

És cert que els polítics no disposen de tots els instruments per gestionar els conflictes que afronten, però culpar sempre els altres en comptes de posar-se a treballar és la recepta que defineix els populismes. Si Catalunya no compta amb un Govern que governi en el present, difícilment tindrà futur. Només passat i mentre duri la inèrcia.

0 Comentaris
cargando