Estrategs del Risk

En primer lloc, s’ha de dir que la decisió de Llarena d’intervenir sobre els drets electorals dels polítics empresonats i exiliats va ser del tot arbitrària. És a dir, va utilitzar una facultat dels jutges –la interpretació de la llei– i la va posar al servei d’una voluntat prèvia fonamentada en el caprici, la venjança o la intenció de modificar processos que no són judicials sinó polítics. És el quid de la qüestió de tot el que està passant aquests dies. Utilitzar una normativa que només fa referència a casos extrems de terrorisme, entendre la presó preventiva com una permanent arma llancívola i no com un recurs extrem, immiscir-se en l’essència democràtica a fi de llançar un míssil a la línia de flotació del que representa un Parlament, són actituds indignes i molt barroeres d’un jutge que la màxima representació de la voluntat popular no pot admetre.

Dit això, ¿què podem fer? ¿Jugar la carta de la desobediència radical o aprofitar les escletxes de la decisió per dir que desobeeixes, sense fer-ho, però de tal manera que pervisquin la sobirania, i sobretot l’aritmètica, parlamentàries? Tots van dir que sí en el segon cas i després alguns van canviar i van dir que no acataven tot i que en realitat acatessin, perquè era així com perdien aritmètiques i sobiranies. Ho ha declarat el president Torrent: "La cosa no va de valents i covards". I jo afegeixo: va d’estrategs del Risk.