Dues mirades

Guanyar alguna cosa

En una treva amb vista al pacte, hi ha possibilitats de guanyar-hi alguna cosa. És el camí de les millores en l'autogovern i del blindatge en tot el referent a la llengua

1
Es llegeix en minuts

El PP va utilitzar Catalunya per alçar-se al poder. L’independentisme va utilitzar els afronts del PP i va saber multiplicar-los per créixer i consolidar-se. Les 876 caixes que recollien les 4.020.000 firmes recollides pel PP contra l’Estatut van ser les caixes de Pandora. En van sortir els trons d’una desafecció que s’ha enquistat a bona part de la població. La confrontació va alimentar i va enfortir el PP i l’independentisme. De provocació en provocació, tots dos guanyaven la partida de les urnes. Fins i tot el col·lapse d’una DUI fallida i la sentència per corrupció que va enfonsar el Govern de Rajoy.

Amb només 84 diputats, el Govern del PSOE camina fent equilibris. L’independentisme està esquerdat, sense estratègia comuna i ferit per uns personalismes que lliguen la seva supervivència a un conflicte que ja no són capaços d’avivar. Sánchez ha decidit no tirar més llenya al foc i un independentisme que creixia amb els errors del PP està desarmat. Ens trobem en un panorama invers a l’anterior. En aquest escenari, la confrontació només comporta més debilitat. En una treva amb vista al pacte, hi ha possibilitats de guanyar alguna cosa. És el camí de les millores en l’autogovern, del blindatge en tot el referent a la llengua... No és la ruta a la independència exprés. Però l’anterior, tampoc. Només ha sigut la via cap a un profund desengany i una evident crispació. A la fi, cal elegir entre guanyar-hi alguna cosa o continuar perdent.