Dues mirades

Els menystinguts

Els nostàlgics del No-Do no són el perill, però sí els que se senten menystinguts i a la fi creuen ser escoltats. La igualtat i el benestar són l'únic antídot contra els populismes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45378594 vox181007162956

zentauroepp45378594 vox181007162956

Es passegen per Europa, pelsEUA  de Trump, irromp al Brasil...Esgarrifa veure com la democràcia pareix fills que només volen trair-la, com el món mostra el seu rostre més intolerant, més egoista, també més atemorit i desconcertat. Esgarrifa veure-ho, i encara més no saber com plantar-hi cara.

Notícies relacionades

Vox va omplir Vistalegre i se’ns ha omplert la boca de “feixistes”. De fet, fa molt que és el desqualificatiu favorit de les crítiques a granel. L’etiqueta es reparteix entre el que es menysprea, però també entre el que no s’entén. I de tant utilitzar-la, és més escut que arma. Els nostàlgics del No-Do no són el perill, però sí tots els que se senten menystinguts i a la fi creuen ser escoltats. 

El somni de la raó produeix monstres, va advertir Goya. I la precarietat, el temor a la intempèrie,l’exageració  amb què es combaten o ridiculitzen alguns moviments socials o polítics, ens porten a la desraó. El que té por necessita un monstre a qui culpar. La mateixa indignació que senten els que creuen que ‘Espanya ens roba’ és la que tenen altres en vista de les ànsies independentistes d’un territori ric. La lluita feminista és percebuda com un atac quan es tem perdre les engrunes. Abans de caure en les crítiques hiperbòliques, hauríem de ser conscient que hi ha qui se les creu. Deshumanitzar l’adversari també alimenta al monstre. La igualtat i el benestar són l’únic antídot contra els populismes.