Dues mirades

Ombra blanca

'Isabella's Room', de Jan Lauwers i la NeedCompany, és un d'aquests espectacles que deixen un ressò que perviu al llarg de tota la teva existència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45361222 viviane de muynck en isabellas room  de jan lauwers    foto 181008165933

zentauroepp45361222 viviane de muynck en isabellas room de jan lauwers foto 181008165933

Hi ha espectacles que et deixen indiferent, d’altres que t’irriten, n’hi ha de banals i també hi ha els que t’agraden molt. Després, hi ha els espectacles que deixen un ressòque perviu al llarg de tota la teva existència. Poca broma. Es converteixen en experiències singulars perquè t’han colpejat i han reflectit el que penses, el que ets, o bé perquè t’han informat de les foscors que potser ni tan sols havies advertit que formaven part de la teva vida i que ara se’t mostren, estremidores. ‘Isabella’s Room’, de Jan Lauwers i la NeedCompany, és un d’aquests espectacles. Quan es va estrenar, una crítica de ‘Le Monde’ va escriure: "És una actuació que et segueix quan ja fa molt que ha acabat, com una ombra blanca, que et persegueix pels carrers, enmig de la nit". Magnètica, pictòrica, sublim, "una comèdia musical en què la música ho impregna tot", com va dir el seu director, explica la història d’una dona que "sentia una passió per la vida d’una bellesa pura i brutal; l’única arma contra la dictadura de la mentida".

Canten i ballen i parlen i criden, junts, els morts i els vius, i s’estimen i s’allunyen i embogeixen i s’agermanen al ritme d’una cançó subjugadora –‘We just go on’– que diu "som aquelles persones que no s’aturen mai" mentre viuen el dolor sord de les tragèdies domèstiques i universals, l’evocació d’una vida que s’esllangueix i que es recull a l’enciclopèdia de les coses i els amors.