Intel·ligència política

Hi ha expressions que es posen de moda sense saber ben bé per què. Últimament a tothom li ha donat per dir que s’ha d’aplicar intel·ligència política. Pensàvem que l’últim era la intel·ligència emocional, però pel que sembla també hi ha la política.

¿En què deu consistir? Ha de ser un tipus d’activitat cerebral diferent que tots nosaltres utilitzem, perquè altrament no hauria calgut definir-la. Fins ara teníem la intel·ligència lingüística, la matemàtica, l’espacial, la cinestèsica, a més d’altres amb noms una mica estranys, però totes elles fan referència a habilitats que els humans tenim en una o altra mesura. Cada una d’aquestes intel·ligències es troba en una part del cervell (de vegades en algunes al mateix temps) i els científics les estudien posant elèctrodes per observar, en una pantalla amb colors molt vistosos, quines zones cerebrals s’activen.

Pel que sé, cap neurobiòleg ha parlat encara de la intel·ligència política. Però si ho diuen Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Quim Torra és que ha d’existir, perquè ells mai dirien res que no estigués confirmat científicament.

Proposo, doncs, que als polítics els estudiïn el cervell en profunditat. Se’ls fa passar a tots a una habitació blanca i se’ls rapa un uns quants cabells (els que en tinguin) per enganxar-hi uns cables amb detectors molt sensibles. Llavors, se’ls demana que pensin intensament, que tanquin els ulls i reflexionin en els problemes del país. D’aquesta manera descobrirem en quin hemisferi es troba la intel·ligència política.

Junt amb els nostres representants públics, uns científics miren el monitor per veure quina part de la seva matèria grisa s’activa. És molt bonic veure aquestes coses, perquè apareix sempre a la pantalla una zona acolorida en groc que parpelleja amb molta gràcia. ¿Se li il·luminarà la mateixa zona a Carles Puigdemont que a Pablo Casado? ¿I en la mateixa intensitat? ¿I si descobrim que tenen cervells molt semblants? Això seria tota una troballa.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

L’estudi ha de durar diversos mesos, perquè les coses científiques requereixen temps i es pot arribar a conclusions de forma precipitada. Potser mig any amb els cables posats podria aclarir una mica sobre què dimonis és la intel·ligència política.

Jo no soc expert en el cervell, però alguna cosa em diu que, després de tots aquests experiments, no es descobrirà res. Sens dubte, el més pràctic seria que els fessin un test d’intel·ligència dels de tota la vida, amb sèries numèriques i figures geomètriques per veure si són capaces d’esbrinar quina és la que va a continuació. I si no obtenen un resultat gaire alt, no passa res; tampoc pretenem que els nostres polítics siguin Albert Einstein. En tenim prou que simplement no ens prenguin el pèl utilitzant expressions com «intel·ligència política» que no signifiquen absolutament res.