Escenes quotidianes
L'època en què vivim
Els diaris venen carregats d'articles sobre aquest món boig que galopa cap enrere en un canvi brutal d'era
zentauroepp45313532 a combination of pictures created on october 3 2018 shows b181003180703 /
Demano un cafè a la barra i, al tamboret del costat, una noia d’uns trenta anys li explica a algú pel mòbil que el seu contracte és de quatre hores, però que, en realitat, li toca treballar-ne vuit. Elprecariats’estén com una taca de vi a les estovalles. Pago, surto al carrer i tot just al trepitjar la vorera gairebé m’atropella unpatinet elèctricque circula amb la velocitat de qui no va enlloc, com el presidentTorra. A sobre, em cau un bronca monumental per estar a la lluna. Vaig fins al dentista. A la sala d’espera, una altra xerrada entorn del vil metall (dels diners només es parla quan escasseja): dues senyores veteranes comenten alarmades els gairebé 3.000 euros que li costa a un matrimoni conegut la residència de l’avi. ¿Qui ho pot pagar això? La tele està posada baixeta, per entretenir-nos, perquè no pensem en el trepant de l’empastament. Apareix a la pantalla l’insofribleTrumpdeixant anar barbaritats i, al cap de poca estona, unaTheresa Mayqueballa maldestra una cançó d’Abba, ‘Dancing Queen’, mentre l’enorme pollastre del ‘brexit’ acaba de daurar-se al seu forn. Dos exemples preclars de la política espectacle basada en la mentida.
La jornada prossegueix amb les seves coses, petits contratemps (l’encallament de la persiana del dormitori per segona vegada en una setmana) i, entrada la nit, la lectura de diaris endarrerits. Els de diumenge venen carregats d’articles interessants sobre la crisi que ve iaquest món boig que galopa cap enrereen un canvi brutal d’era. Aquí i allà, algun símptoma positiu, que les coses potser puguin anar a millor, com la consciència ecològica, el final de la impunitat en els abusos sexuals i el descrèdit de les velles formes d’autoritat, però, carai, quina fatiga, quines ganes que acabi el segle XXI.
Sopo una truita a laManuel Vallsi al cap de poca estona de zàping televisiu el més profund que apareix, el de més calat, és Aramís Fuster buscant la seva ànima perduda a la casa de ‘Gran Hermano’. Decideixo tirar les escombraries i ficar-me al llit de seguida. El dia no dona per a més.
