Periodisme, història i literatura
Sense fer soroll
La mirada polièdrica que proposa 'L'Avenç' en el seu compromís amb la cultura, per un país més culte i més lliure arriba a l'edició 450
zentauroepp41388762 portada de la revista l aven 40 aniversario181005185712
Aquest mes d’octubre la revista 'L’Avenç' arriba al’edició número 450 sense fer soroll. Hem mig decidit que sigui així perquè mai hem sigut massa partidaris de l’abús de les efemèrides com a excusa per parlar d’un mateix i perquè no podem abstreure’ns d’un ambient polític i social que convida poc al triomfalisme. Potser per això m’he decidit a utilitzar aquest espai d’opinió pública per fer-ho i perquè sé que 'L’Avenç' és molt més del que pugui significar per a mi i és d’això del que voldria parlar.
En un país que encara paga, també culturalment, la fractura de la guerra i la dictadura, val la pena recordar que la revista apareixia poc després de la recuperació de les llibertats democràtiques, en una societat que havia aconseguit mantenir viva la seva llengua i la seva cultura superant totes les dificultats possibles. Si la continuïtat, el pont amb la tradició, era important aleshores, la mirada històrica sobre el present continua sent avui l’eix central del nostre propòsit. Volem saber què ha passat, què passa i per què. Creiem, també modestament, que l’obertura de continguts al conjunt de les humanitats més enllà de la història, que accentuem a finals dels 90, responia a la necessitat de trencar fronteres entre disciplines, d’oferir diverses perspectives per entendre el món, ser radicalment oberts a aportacions de qualitat i al nostre compromís amb el lector, i no a serveis gremials o prejudicis heretats.
Una mirada polièdrica com la que proposem, que combina el periodisme, la història i la literatura, és de cocció lenta i no eximeix el lector d’un esforç d’atenció. Aquesta proposta és modesta i ambiciosa, perquè no ens fa vergonya dir que voldríem ser més, tenir més mitjans, arribar a més gent; i necessària, si aspirem a entendre la complexitat de la nostra societat. Sí, el nostre compromís amb la cultura, la nostra proposta per a un país més culte i per tant més lliure, necessita el suport decidit de persones i institucions públiques i privades. I potser és aquesta afirmació en veu alta la novetat del 450.
