Al contraatac

Un nen jugant amb pistoles carregades

Catalunya necessita que mentre l'independentisme tingui majoria parlamentària el lideri un cap pensant amb més solidesa i realisme

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp44923450 barcelona 6 9 2018   el president de la generalitat quim tor180920093710

zentauroepp44923450 barcelona 6 9 2018 el president de la generalitat quim tor180920093710 / JULIO CARBO

No sabem cap a on va Quim Torra. No en tenim un bon concepte, crec que ningú. És una qüestió greu: els catalans no tenim bon concepte del president que ens governa, ni els qui discrepem de la seva ideologia ni els independentistes com ell. D’aquest gest seu, en el seu paperd’agitadord’animar els CDR a pressionar els Mossos d’EsquadraCDRMossos d’Esquadraper, després, en el seu paper de president, consentir que els Mossos repel·lissin a bufetades els CDR que el van obeir, en parlaran els llibres d’història. És un trist resum de la Catalunya d’avui.

De farol i sense governar

Es tracta d’un president que, sigui dit amb tot el respecte, no serveix per a res. Faroneja bé, com diria la senyora Ponsatí, però no governa. Si demà els presos quedessin en llibertat i se suspengués de forma indefinida el judici de la presumpta rebel·lió, ell no sabria què fer, ja que desconeix tant la gestió política de les situacions com la conducció d’un país. Des del Palau únicament ha mostrat improvisaciótacticisme del dolent i contínues contradiccions.

Notícies relacionades

El seu gest de fer xantatge públicament a Pedro Sánchezfer xantatgePedro Sánchez amb l’amenaça de fer-lo caure si en un mes no fa una oferta d’autodeterminació per a Catalunya pesa molt poc, perquè ningú se l’ha pogut prendre seriosament. El problema és que podria arribar a fer-ho perquè la majoria parlamentària catalana ha tingut la irresponsabilitat de nomenar president un nen que juga amb pistoles carregades. Torra és absurd, si fa caure el conciliador Sánchez només poden passar dues coses: una reelecció a les urnes del líder socialista convertit llavors en un president espanyol amb més capacitat encara de menysprear els seus xantatges, o l’arribada a la Moncloa del duo Pablo Casado-Albert CasadoRivera, que el primer que farien seria reinstaurarl’article 155, intentar posar-lo a la presó i desestabilitzar Catalunya com l’irresponsable Mariano Rajoy, el nen que va jugar amb unes tisores fins a partir-nos en dos possiblement per sempre.

Des del meu desacord amb l’independentisme, vull ser-li lleial i dir-li que Catalunya necessita que mentre tingui majoria parlamentària el lideri un cap pensant amb més solidesa i realisme. Algú que en comptes de pensar que presideix una república imaginària no flirtegi amb gent disposada a fer servir coaccions cada vegada més violentes i treballi per a l’aventura dificilíssima d’intentar aconseguir la independència per vies impecablement democràtiques. Algú que si no el recolza una majoria qualificada d’evidentment bastant més del 50,01% de la població sàpiga resignar-se i continuar intentant eixamplar el recolzament. Europa aposta per això, vol que Espanya evolucioni i estructuri millor la identitat política diferenciada catalana, però cada vegada ens fa menys cas. Per a ella només som imatges sobre xivarri. Compte, això es paga.