L'amortització de Torra

El president de tot govern democràtic necessita tres pilars en els quals sustentar el seu mandat: majoria, projecte i lideratge. No són infreqüents les presidències que només es recolzen sobre la majoria (pròpia o constituïda mitjançant aliances) i una de les altres dues columnes. El problema de Quim Torra és que no compta amb cap de les tres.

Un anys després de l’ 1-O, el bloc independentista presenta esquerdes estructurals. La CUP impugna de cap a peus el pla de govern del president. La coalició JxCat-ERC està trencada. JxCatERC  La fractura és cada vegada més incapacitant i grotesca. El sorprenent procés de negociació sobre la substitució delsdiputats suspesos serà una nimietat al costat del que pot oferir la relació entre les dues forces a mesura que s’acostin a les urnes. La Crida de Carles Puigdemont perd força. I en el PDECat les ferides no deixen de supurar.

El pilar de la majoria està en ruïnes. Quant al projecte, en els quatre mesos que fa que és a la presidència, l’agenda de Torra no coneix més esforços que la república independent, els costums tradicionals (ratafia, cargols...) i els festejos de pura simbologia nacionalista. Dimarts, alParlament, el president va dir pla de govern a una llista de conceptes esfilagarsats, que va desgranar sense èmfasi ni emoció. Una guia telefònica no és un pilar.

El tatuatge del "traïdor"

La marca de "traïdor"traïdor que els CDR li han tatuat a Torra al front, la seva incapacitat per definir un passadís comú entre els socis del seu govern, la seva falta de carisma i la seva autoproclamada condició de subaltern de l’home de Waterloo certifiquen que el lideratge no figura entre les virtuts del president. El seu ultimàtum fantasma a Pedro Sánchez, esfumat en menys d’una dia pel rebuig d’ERC i la falta de recolzament en el PDECat, remata aquest episodi amb un bany vitriòlic, sagnant.

Quatre mesos després de la seva estrena, Torra és el més semblant a un president amortitzat. El seu únic suport és el desinterès d’ERC i JxCat per una convocatòria anticipada d’eleccions en aquest moment. Les dues forces, immerses en una guerra extenuant per l’hegemonia nacionalista, preferirien no haver d’anar a les urnes abans del judici als dirigents independentistes, previst per al gener. El procés al Tribunal Suprem serà combustible electoral d’altíssim rendiment.

Baralla sorda i antiga

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els efectes emocionals del judici podran apedaçar segurament algunes esquerdes de l’edifici nacionalista. Però l’alleujament serà fugaç: ERC i JxCat estaran, alhora, disputant-se les alcaldies en les municipals del maig, i no és descartable que també per la mateixa presidència de la Generalitat en unes autonòmiques avançades.

En el fons, res de nou en la història del nacionalisme català dels últims lustres. Sota el refulgent esmalt èpic, una baralla sorda i antiga pel ceptre independentista. Una contesa que està en l’origen de gran part de les decisions que han portat el conflicte català fins aquí.