LA CLAU

Carta a Núria de Gispert

Abans de tornar a aconsellar a Arrimadas que se'n vagi "al seu poble", l'expresidenta del Parlament hauria de comptar fins a deu. O fins a un milió

1
Es llegeix en minuts

Molt Honorable Senyora Núria de Gispert,

Llegeixo amb sorpresa les seves brillants reflexions sobre Inés Arrimadas. A més de curullar d’elogis la líder de Ciutadans –“inepta i ignorant”, “no sap res”...–, la va convidar elegantment a mudar-se. "¡Es deu trobar molt malament a Catalunya! ¡Deu enyorar el seu poble! ¿Qui l’obliga a ser aquí?" A l’assegurar-me que, efectivament, aquestes paraules pertanyien a una expresidenta del Parlament, constato que només ha comentat, per tota disculpa, que "de vegades et pots equivocar".

Senyora De Gispert, per les altes responsabilitats institucionals que ha ostentat, la considero bona coneixedora de la realitat catalana. Sabrà, doncs, que el 35% dels catalans han nascut fora de Catalunya: 1,3 milions, en altres comunitats espanyoles, i la resta, a l’estranger. I coneixerà, també, el paper clau que la immigració espanyola va jugar en la industrialització i la prosperitat de Catalunya.

Com bé sap, tots els residents a Catalunya amb nacionalitat espanyola tenen els mateixos drets que els que han nascut aquí, entre d’altres, votar en les eleccions i presentar-s’hi. Això és, votar qui els plagui i, com a càrrecs electes, defensar les seves idees en igualtat de condicions.

NI JEREZ NI WATERLOO

Notícies relacionades

Fins i tot des de la seva lògica discrepància política amb la senyora Arrimadas, li recordo que la seva candidatura va guanyar les últimes eleccions al Parlament amb més d’un milió de vots. Entendrà que els qui la van recolzar en les urnes esperen que exerceixi com a cap de l’oposició al Parlament que vostè va presidir, seu de la sobirania dels catalans. De tots els catalans. I de segur que comparteix que, si Carles Puigdemont no pot exercir com a president de la Generalitat des de Waterloo, tampoc ella podria liderar l’oposició des de Jerez de la Frontera.

Senyora De Gispert, no podria concebre que les seves paraules delatessin un sentiment supremacista, excloent o intolerant. Però, com quee no és la primera vegada que suggereix a la líder de Cs que aquí no és benvinguda, l’animo a seguir el consell que vostè mateixa es va donar en l’última ocasió: d’ara endavant, compti fins a deu abans d’escriure segons què. O fins a un milió.