Em cago en Lorca

Després dels incendis digitals provocats pel vergonyós processament de Willy Toledo (The Godshitter), s’ha anunciat la condemna a un any de presó i 1.080 euros de multa a un cafre que va escriure a Twitter certes barbaritats, però aquesta vegada els defensors de Toledo han estatmuts i a la gàbia al fòrum. El que va escriure el condemnat va ser, entre altres ‘perles’, que “l’assassinat de Federico García Lorca està justificat des del minut u per ‘maricon’”.I repeteixo: per aquestes i altres collonades, un any de presó i 1.080 euros de multa. Però silenci administratiu per part de l’esquerra, ¡caram!

¿On són els que es van cagar en Déu a tall de protesta fins a deixar-s’hi la pell? Em diran que cagar-se en Déu no es pot comparar amb celebrar l’afusellament de Lorca per ‘maricon’, cosa que és certa, però s’haurà de recordar als que diuen això que la llibertat d’expressió és el dret dels anormals a expressar-se com els vingui de gust. Diran llavors que una cosa és una simple expressió altisonant mentre que l’altra és un delicte d’odi, així que caldrà remarcar que això que anomenen “delicte d’odi” és la mateixa coartada fal·laç sobre la qual es recolza la Llei Mordassa i l’article 578 del CP. El de Valtònyc i tants d’altres.

Batalla ingrata

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Mireu, estimats: la defensa de la llibertat d’expressió és la batalla més ingrata i desagradable del món. Els cecs d’un ull no serviu per a aquesta lluita. Si ets compromès, has de posar-te de part del teu enemic almenys la meitat de les vegades. Desconfio dels que poseu el crit al cel quan persegueixen els que tenen el mateix parer que el vostre però calleu com caniches quan el perseguit us ofèn a vosaltres. Per a mi, l’única diferència entre un cabró i un bocamoll és que el primer només riu si el mort no és el seu pare.

La lluita contra la censura consisteix a posar-se de part de tots els bocamolls, tot i que alguns mereixin menyspreu. Discriminar en funció de la sensibilitat particular és no haver entès res, i el final d’aquest camí és la destrucció d’un dret universal.