EDITORIAL

Un president a la deriva

Els dos socis de Govern no han inclòs en les resolucions del debat l'ultimàtum de Torra a Sánchez

2
Es llegeix en minuts
jcarbo45315333 torra181003164643

jcarbo45315333 torra181003164643 / JOAN CORTADELLAS

L’independentisme s’assembla avui més que mai a una nau a la deriva i el president de la Generalitat, Quim Torra, a un capità sense nord. El president elegit per Carles Puigdemont viu les seves hores més difícils a la Generalitat després que als carrers es demanés la seva dimissió si no avança de forma decidida “cap a la República” i que els partits independentistes hagin obviat –per elegir un terme suau– el seu plantejament estrella en el debat de política general: l’ultimàtum a Pedro Sánchez que accedeixi abans de novembre a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació o perdrà el recolzament parlamentari dels partits independentistes.

Els dos socis de Govern no han inclòs en les resolucions del debat l’ultimàtum a Sánchez. A Madrid i a Barcelona, republicans i postconvergents, de forma més o menys elegant, han rebutjat l’amenaça a Sánchez. El mateix Torra no cita l’ultimàtum en una carta que ha enviat a Sánchez en la qual demana una reunió i li reclama que concreti “els termes del diàleg”. Seria ingenu pensar que Torra buscava una reacció en aquests termes del Govern de Madrid, però si el que pretenia era satisfer als qui als carrers li exigien la via unilateral cap a la independència i trencar el diàleg amb l’Estat tampoc li va funcionar: en el debat, la CUP li va plantejar una oposició frontal.

Seria un error centrar en Torra totes les crítiques. La situació en la qual es troba és conseqüència dels corrents de fons que són subjacents en l’independentisme des del’1-O. La divergència d’estratègies, la divisió entre els partits i les associacions, el recurs freqüent a l’‘agit-prop’, la decisió de no explicar a la ciutadania la realitat de la situació política, el festeig dels elements més radicals, la construcció de mites i somnis sobre l’apel·lació de nou a la via unilateral mentre s’eviten trepitjar línies vermelles per no cometre noves il·legalitats... Tot això, en el context del procés judicial que ha portat a una injusta presó preventiva als líders polítics i socials del procés, col·loca el president de la Generalitat, un activista i no un polític, en una situació molt incòmoda. Convé no oblidar, això sí, qui el va elegir per a aquest càrrec i que la situació de desgovern és conseqüència de l’obstinació en col·locar l’emotivitat per davant de la raó i la irresponsabilitat per sobre del sentit comú.