Conflicte per la reunificació
La Xina assetja Taiwan
Tsai Ing-wen s'enfronta a una fugida massiva dels pocs països amb els quals encara manté relacions diplomàtiques per l'ofensiva de Pequín
ilu-china-acosa-taiwan-francina-cortes-03-10-2018
La Xina ho té clar: als independentistes, ni conversa ni tabac.L’assetjament de Pequín a la que anomena la seva "província rebel" ha privatTaiwan de 5 dels 22 reconeixements diplomàtics que tenia quan Tsai Ing-wen va arribar a la presidència, fa dos anys i mig. La líder de l’independentista Partit Democràtic Progressista (PDP) s’enfronta a una fugida massiva dels pocs països amb els quals encara manté relacions diplomàtiques, després de l’abandonament recent de Panamà, la República Dominicana i el Salvador.
En plena guerra comercial, als Estats Units li va faltar temps per sortir en defensa del seu vell aliatEstats Units . A començaments de setembre, va convocar a consultes els ambaixadors dels tres països que havien trencat amb Taiwan i dies després quatre senadors van presentar una proposta perquè Washington redueixi les relacions amb qualsevol altra capital que decideixi fer el viatge de Taipei a Pequín.
Fora de Consell de Seguretat
Acabada la guerra civil, el 1949, tant el nacionalista Chiang Kai-shek com el comunista Mao Zedong van defensar l’existènciad’una sola Xina, la representativitat de la qual es van atribuir. Va ser necessari que, el 1971, els EUA aixequessin el veto a la República Popular, després del viatgede Henry Kissinger a Pequín, per fer fora de l’escó en el Consell de Seguretat de l’ONU la República de la Xina (nom oficial de Taiwan) i entregar-lo a la República Popular de la Xina. La majoria dels països de la comunitat internacional van fer el mateix, tot i que alguns van continuar fidels a Taipei.
L’ascens meteòric de la Xina i les seves enormes reserves de divises, que en bona mesura destina a projectes de cooperació internacional per impulsar el seu propi desenvolupament econòmic, fan cada dia més difícil no sucumbir a la seva influència. Les seves relacions amb Taiwan van ser pèssimes durant el període del primer mandatari independentista Cheng Shui-bian (2000-2008), però van millorar amb la tornada al poder del Kuomintang (KMT, Partit Nacionalista) de la mà de Ma Ying-jeou (2008-2016). Pequín va premiar aquesta bona entesa amb una "treva diplomàtica", per la qual es va comprometre a no atraure els països que reconeixien Taipei ni agreujar el seu aïllament internacional.
Les ales més radicals del PCCh i de l’Exèrcit donen per fet que els EUA jugaran la 'carta de Taiwan’ i pressionen per recuperar la "província rebel", malgrat que Xi descarta fer-ho per la força
Amb Ma en el poder, les relacions van experimentar un auge significatiu. Taipei es va mantenir anys com la segona inversora exterior a la Xina, després de Hong Kong, que és una Regió Administrativa Especial, dins de la política d’'un país, dos sistemes’, posada en marxa durant la dècada dels 80 per garantir una transició suau de les colònies britànica i portuguesa (Macau) a la sobirania xinesa. El PCCh confia a incoporar Taiwan en aquest sistema.
Un milió de famílies taiwaneses s’han establert al continent, però la majoria dels illencs recolzen l’statu quo, que permet a l’illa viure lliure de facto. Entre les noves generacions, però, augmenta el desig d’independència, i per això preocupa enormement la Xina, que aposta per la ràpida reunificació.
Les ales més conservadores del Partit Comunista i de l’Exèrcit Popular d’Alliberament consideren que els EUA jugaran abans o després la 'carta de Taiwan’ per frenar el progrés xinès. Els més radicals insten el president Xi Jinping passar a l'acció, mantenir un enfrontament limitat a les aigües de l’entorn i recuperar definitivament la "província rebel". El juliol passat es va disparar la tensió quan dos destructors del Pentàgon van realitzar una estranya patrulla per l’estret de Taiwan.
Per calmar les aigües agitades, Xi es va reunir dies després amb l’expresident del KMT Lien Chan. "Tenim la confiança i la capacitat per mantenir-nos ferms en la direcció correcta, treballar per al desenvolupament pacífic de les relacions a través de l’estret i avançar en el procés cap a la reunificació pacífica de la Xina", va dir Xi, per deixar clar als taiwanesos que no pretén recuperar l’illa per la força.
Tot i que Tsai no ha tornat a pronunciar una arenga independentista des que és presidenta, la seva decisió de no respectar el Consens del 1992no respectar el Consens del 1992, que governa la relacions a través de l’estret sota el principi d’'una sola Xina', les ha enverinat.L’ofensiva de Pequín per asfixiar internacionalmentTaiwan va arribar fins i tot a les aerolínies, forçades a incloure l’illa als seus mapes de la Xina per continuar volant a la República Popular.
Garrotades a Tsai i pastanagues al poble. En un intent de conquistar els cors i les ments, Pequín va oferir els taiwanesos que per feina o estudis fa més de sis mesos que són al continent una targeta de residència igual que la dels habitants de Hong Kong i Macau. Aquest carnet, criticat per Taiwan, dona dret a beneficis i privilegis que inclouen ocupació, accés a plans de vivenda, atenció mèdica bàsica, ajuda legal i assegurança social. Segons el 'South China Morning Post’, en els primers 10 dies de setembre la van sol·licitar més de 22.000 taiwanesos.
