Els amics de Torra

Quim Torra és el president de la Generalitat de Catalunya, tot i que crec que ell encara no ho sap. Enl’aniversari de l’1-Ol’1-O, coincidint amb talls de vies de tren i altres incidents de carrer, va titllard’“amics”  els responsables, els Comitès de Defensa de la República (CDR)d’“amics” CDR. A més, Torra, en una ostentaciód’irresponsabilitat  veritablement estupefaent, els va instar a mantenir la pressió. Que li facin altres lafeina bruta, mentre ell va del Palau a Bèlgica sense passar pelParlament. Allà no hi acaba de governar ningú, però cobren tots.

El sac de traïdors és cada vegada més gran

Els dirigents polítics estan encoratjant la inestabilitat social. Quina falta de sentit comú. Quin perill. I s’obliden que, generalment, els violents s’ho acaben carregant tot, incloses les poltrones des de les quals se’ls observa. Entenc perfectamentl’enuig dels CDR. Se’ls va prometre fa anys una república independent, ara sí que sí, i mai acaba d’arribar. Per això, en la seva revolta, el sac delstraïdors  és cada vegada més gran. Torra no se n'adona, jutjant per la cara que se li va quedar aquest dilluns al ser esbroncat pels seus “amics”. Si increpen i diuen feixista a Inés Arrimadas o peguen a un policia nacional, no passa res. Però a ell, no, home, sisplau. Que mantinguin la pressió, però només sobre els constitucionalistes. Estan perdent el control del carrer i això és jugar amb foc. Els “amics” del president, hores després de rebre el seu alè, van assetjar els Mossos en el Parlament. Els agents van acabar el dia amb càrregues, suposem que després de rebre una ordre política. Assetjar la Guàrdia Civil, vinga, d’acord. Però, ¿la nostra policia? No, home, sisplau. Quan et mous al filferro, arriba un moment en què perds l’equilibri.

Carles Puigdemont i altres líders independentistes s’han afanyat a negar que la violència sigui el camí. L’ambient que hi ha ara a Catalunya també és la seva criatura; una criatura que ja no sempre obeeix. És gairebé entranyable que algú cregui que la situació es refredarà per enviar un tuit des de Waterloo.

Notícies relacionades

Torra, ¿cap dels Mossos o dels CDR?

Testosterona antiprocés

I els que des de la resta d’Espanya contemplem amb preocupació la deriva del conflicte, ¿què ens trobem? El president del Govern, Pedro Sánchez, en ple setge al Parlament, tuitejant sobre la posada en marxa del seu aparell electoral, amb “decisió” i “il·lusió” i amb emoticones de roses. ¿Que hi ha algú? L’Executiu assegura que continua treballant pel diàleg  i per la normalització normalització. Mentrestant, el seu interlocutor encoratja els CDR i insta els ciutadans a reflexionar sobre si acataran les sentències de l’1-O.

¿Què hem fet per merèixer això?. ¿I per què sembla que no hi ha ningú al timó?.