Ernest Sans

Els nostres dies transcorren compassats per un irremeiable compte enrere que ens condueix a la mort: un cop insalvable que un dia colpeja la pròpia porta. Un proverbi àrab diu que la mort és un impost que penja sobre els nostres caps, i no hi ha cap altra sortida que pagar-lo. I una vegada pagat, ens queda, com a rebut, la memòria, aquesta que llastimosament s’anirà diluint amb el pas del temps.

Poc després que la redacció d’aquest diari em reclamés l’article pendent, vaig rebre una trucada que m’anunciava la mort sobtada i inesperada del meu germà Ernest. Va ser un cop sec i profund acompanyat d’una veu interior que em va dir: ja està; aquest 'ja està’ immediat, que em feia veure que el meu estimat germà, aquell amb el qual vaig compartir fa uns quants dies una estrena de teatre, ja hi era, ja no era i ja no el veuria més. En aquell moment res sembla just, un no aconsegueix tenir cap pensament que justifiqui el perquè. Mentre allà fora la vida continua passant per als altres, la meva s’ha aturat amb la del meu germà.

Ara, a poc a poc, intentaré compensar la tristesa amb aquells records més recents que em relacionen amb ell: una trucada,  una abraçada de comiat, un somriure compartit entre plat i plat en un d’aquests dinars al costat del meu altre germà, l’Octavio, que tant disfrutàvem. Ell ha sigut el meu germà gran, i ho ha sigut per a tot. El germà que em va aplaudir sempre en les estrenes, en les meves aparicions públiques, en tot.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Avui, a l’asseure’m a escriure, he canviat sobtadament d’idea per a aquest article: tenia previst un altre tema, però he volgut escriure sobre el meu germà; sobre el germà que mai va tenir cap titular a cap diari perquè jo, el germà actor, se’ls va emportar tots. Avui he volgut encapçalar el meu article amb el seu nom, com si es tractés d’un titular, i amb això vull retre homenatge al que ha sigut un pare entregat, una bona persona i plena de tendresa, que m’ha acompanyat tota la meva vida.

'Et trobaré molt a faltar'.