L'1-O i la pressió del carrer

Precedit per les imatges de violència del cap de setmana, l’aniversari de l’1 d’octubreaniversari de l’1 d’octubre va transcórrer amb relativa calma fins a la nit, quan hi va haver càrregues policials a la Via Laietana de Barcelona i al Parlament, on els manifestants van trencar el cordó policial dels Mossos d’Esquadra i van obligar la policia catalana a carregar amb contundència per dissoldre’ls.  Durant la resta de la jornada, els Comitès de Defensa de la República (CDR) van efectuartalls de carreteres i vies fèrria i els Mossos d’Esquadra van detenir l’home que una periodista francesa va gravar agredint un manifestant de Jusapolagredint un manifestant de Jusapol, la plataforma policial que va convocar un homenatge a la tasca dels agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia durantl’1-O. 

Resuta molt difícil veure les imatges de les càrregues del Parlament, que es van produir una vegada les manifestacions havien sigut oficialment desconvocades, i no recordar les paraules de destacats membres del Govern els últims dies i el mateix 1 d’octubre. Dilluns, el president de la Generalitat, Quim Torra, va portar a col·lació la seva ànima d’activista i va elogiar la tasca dels CDR: “Pressioneu, i feu bé de pressionar”. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va afirmar que dissabte no hi va haver càrregues policialsva haver càrregues policials. Per descomptat que n’hi va haver, però de la mateixa forma que Interior no volia anomenar “desallotjament” a la retirada de l’acampada independentista de la plaça de Sant Jaume, Buch s’ha esforçat a negar l’evidència d’un dispositiu policial que va tenir molts problemes per evitar un enfrontament entre les dues manifestacions. Amb el Govern tan interessat en congraciar-se amb els CDR i la CUP, la policia autonòmica es veu obligada a treballar en un context molt complicat. En la manifestació de dilluns a la tarda, agents dels Mossos van ser ruixats amb ous amb pintura i pols de colors. Molt han canviat les coses, pel que sembla, en tan sols un any.

Sense trepitjar línies vermelles

La cúpula independentista ha caigut de ple enl’esquizofrènia: des d’un punt de vista retòric, es manté fidel “a l’esperit de l’1-O” i anima a actuar els CDR que vexen amb pintura els Mossos i que demanen la dimissió del conseller d’Interior. Perquè, més enllà de la retòrica, el Govern continua sense trepitjar cap línia vermella que pugui posar en marxa la maquinària legal de l’Estat.

Des del costat estatal, la portaveu del Govern, Isabel Celaá, va admetre que hi va haver errors al dispositiu de l’1-OIsabel Celaá, errors al dispositiu de l’1-O per part de l’anterior Govern, en la línia de l’autocrítica que va reconèixer haver fet el director del CNI. Però Celaá va afirmar que moltes de les imatges que van donar la volta al món van ser falses, una forma de continuar negant l’evidència del que va serl’1-O: no un referèndum del qual se’n pugui extreure cap mandat democràtic, però sí un enorme exercici d’autoorganització ciutadana que, a causa de la injustificable repressió, atorga a més de dos milions de persones i a la causa independentista un relat cohesionador a nivell intern i una eina comunicativa molt potent en l’àmbit internacional.

Malgrat això, aquest 1-O ha posat de manifest les diferències estratègiques entre les diferents famílies de l’independentisme. Per molt que s’esforci Torra, els CDR exigeixen la seva dimissió. La cúpula independentista practica un doble joc insostenible, i més tenint en compte que una de les conseqüències de l’1-O és deixar en mans del sentir popular (al carrer, a les xarxes) el segell de puresa de l’independentisme. “El poble mana, el Govern obeeix” va ser un dels càntics que es van entonar durant la commemoració. Torra, Carles Puigdemont, Junts per Catalunya intenten canalitzar aquesta onada apel·lant al’emotivitat i la retòrica, però la distància entre el carrer i el Govern és un dels missatges de l’1-O. L’altre, ja conegut, del’abisme entre ERC i JxC, s’ha vist reforçat amb la decisió d’Oriol Junqueras de presentar-se a les eleccions europeesOriol Junqueraseuropees. ERC també vol disputar a Puigdemont el vessant internacional del conflicte. La divisió és una altra de les característiques de Catalunya un any després de l’1-O.