1 d'octubre de 1714

El president Quim Torra creu que l’1-O  va ser una victòria Quim Torra1-O victòriai així va demanar que fos commemorat. No hauria d’estranyar això, venint d’ell, un dels creatius de la retòrica historicista del 1714 per encendre l’ànim del procés. Però, ¿quin és el triomf associat a aquesta efemèride? La mobilització de dos milions de ciutadans malgrat la repressió desencadenada per la Policia per evitar l’exercici del dret d’expressió. O gràcies a ella, almenys en part. En cas de no ser per l’antidemocràtica estupidesa dels qui van ordenar les agressions policials, el fracàs de la jornada hauria quedat patent aquella mateixa nit.

Notícies relacionades

El carrer desborda Torra durant la celebració del primer aniversari de l'1-O

Buch nega les càrregues policials contra els independentistes

Fa un any, el dia es va despertar decebedor. A primera hora, la Generalitat va assumir la seva incapacitat per sostenir la celebració del referèndum prohibit al declarar l’escola universal de votants, una decisió que afegida a la desarticulació de la sindicatura electoral, promoguda pel mateix Govern català per evitar mals majors als seus components, rebaixava la convocatòria a una espectacular repetició del procés participatiu de tres anys abans. A les nou del matí, tot això va deixar d’importar, fins i tot alsobservadors internacionals, perquè les imatges escandaloses dels policies apallissant els participants van blanquejar qualsevol dèficit organitzatiu. A partir d’aquí, ja ningú va encertar amb res. I fins a la data d’avui.

L’objectiu oficial de l’1-O no era provocar un diumenge negre per remarcar la persistència de tics autoritaris en el Govern del PP o per provocar que el Rei es retratés com a paladí de l’ordre constitucional, sinó obtenir un mandat vinculant per proclamar l’Estat propi. Si no existeix aquest, ¿on és la victòria? El trist simulacre de proclamació, el clamorós mutis del Govern de la desobediència, l’exagerat empresonament dels dirigents processats, la paràlisi del 155, la inestabilitat política i social, la divisió del país i del mateix sobiranisme no semblen motius de celebració, tret de per a fans de la tradició de 1714.