El revers de l'1-O

Catalunya està vivint els seus dies més estranys. Aquest dissabte, per exemple, als carrers de Barcelona s’ha viscut el revers dels tristos esdeveniments de fa un any. Si l’1-O van ser les forces de l’Estat les que es van rabejar en alguns col·legis electorals contra els qui creien defensar les urnes i la democràcia, aquesta vegada han sigut els independentistes que han assetjat i agredit els guàrdies civils i policies nacionals que pretenien manifestar-se pels carrers de la ciutat. Si un any enrere els Mossos d’Esquadra assistien, entre estupefactes i impotents, a una pallisa de patacades a càrrec dels ‘piolins’, en aquesta ocasió han desenfundat les porres per repel·lir la massa sobiranista. Llavors el Govern clamava contra els excessos deMariano Rajoy; avuiels CDR amenacen al president Quim Torra i el conseller Miquel Buch: “Traïdors, ho pagareu”.Quim Torra Miquel Buch

6.000 independentistes mobilitzats per avortar una manifestació autoritzada del sindicat Jusapol, de tot just 1.800 persones. Una acampada preventiva promoguda per l’ANC, la CUPi els CDR. Llançament de pintura, insults, agressions,enfrontaments,  amb els mossos, càrregues policials... Sis detinguts i 24 ferits lleus. Ni una sola condemna oficial. El tòpic que a les marxes sobiranistes “no es trenca ni una paperera”, fet miques.

CISMA INTERN

Notícies relacionades

Amenaces i cops d'independentistes contra un grup de manifestants de la policia espanyola

Els Mossos carreguen contra els CDR després de llançar-los pots de pintura

La pregonada cohesió del moviment independentista ja no és tal. La ‘tardor calenta’ anunciada per Torra s’ha quedat en una tirallonga de commemoracions desembastades, sense rumb aparent. Les diferències estratègiques entre els socis del Govern i l’ANC són cada vegada més eloqüents. Uns exigeixen per ja el promès fa un any; d’altres només busquen guanyar temps. Ja ni amb la bandera dels polítics presos n’hi ha prou per ocultar el cisma intern.

L’independentisme, com l’Alícia de Lewis Carroll, ha creuat el mirall. A l’altre costat del vidre, Mossos i Govern esdevenen enemics, la declaració d’independència va ser “simbòlica”, el “mandat democràtic” de l’1-O és elàstic i la república, una entelèquia. Només li falta esbrinar on habita la realitat i on el somni..