La recuperació no arriba a les dones

Sembla que hi ha llum alfinal del túnel de la crisi, però no brilla amb la mateixa intensitat per a tothom. El saldo d’aquests 10 anys ja es pot calcular i els númerosno surten bé per als treballadors. I dins d’aquesta classe,les dones són les més mal parades. Labretxa salarials’ha incrementat, també la proporció d’aturades. Latemporalitati laparcialitatsón femenines. I ha disminuït la proporció dedirectives. Segons un estudi d’Oxfam, el 14% de la diferència entre el que cobra un home i una dona només pot atribuir-se a la“discriminació directa o indirecta per raó de gènere”discriminaciógènere.

La crisi va sacsejar el sistema socioeconòmic, però la desigualtat de gènere segueix sent-hi. Fins i tot ha empitjorat. Les retallades en polítiques públiques hanrelegat més donesal paper tradicional de cuidadores. En tot el rosari de xifres negatives, hi hauna dada positiva: avui hi ha més dones treballant o disposades a treballar que el 2008. També ladigitalitzacióo elteletreballpoden acabar reduint lesbretxes de gènere. Però res d’això servirà realment si no hi ha un canvi en les regles de joc i la igualtat s’imposa en tots els àmbits de la societat, també als despatxos. La  discriminació laboralés una injustícia, llasta la productivitat i enquista el masclisme, el germen d’una violència estructural que cada setmana causa noves víctimes. Costa creure en la recuperació econòmica quan la crisi continua instal·lada al rostre de les dones.