La batalla de Barcelona

Manuel Valls i els seus crítics

El candidat s'ha de distanciar encara més de Ciutadans si vol aconseguir l'alcaldia

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp45240703 opinion ilustracion de leonard beard180928184930

zentauroepp45240703 opinion ilustracion de leonard beard180928184930

Amb només un discurs, Manuel VallsManuel Valls ha demostrat que és més intel·ligent que la majoria dels seus crítics. Molts d’ells, per cert, són els mateixos que es vantaven que un català fos primer ministre de França. El provincianisme sempre és de doble direcció: es pot ser provincià vantant-se que Valls hagués triomfat en la política francesa i es pot ser-ho també pensant que per això ara solucionarà tots els problemes de Barcelona.

Els principals atacs

Però repassem els arguments dels crítics polítics i mediàtics del nou candidat a l’alcaldia de Barcelona per veure si les seves opinions tenen base real o són simplement armes demagògiques i electoralistes.

¿Un fracassat? El retret més comú a Valls és que és un fracassat polític a França i que per aquesta raó ve a Barcelona. Si no haver arribat a president de la República, càrrec al qual sens dubte aspirava, és un fracàs, doncs serà un fracassat. Però com desenes de polítics francesos que s’han presentat a l’elecció presidencial abans que hi hagués les primàries en els partits i que s’han quedat pel camí. Aquesta circumstància es produeix particularment si l’aspirant ha sigut primer ministre, el primer fusible que es fon en una República tan presidencialista com la Cinquena, instaurada pel general Charles de Gaulle el 1958. La llista de primers ministres que han fracassat en l’intent de ser presidents és llarga: a tall d’exemple, es pot citarRaymond Barre amb Valéry Giscard d’Estaing a l’Elisi; Pierre MauroyMichel RocardLaurent FabiusEdith Cresson i Lionel Jospin en l’etapa de François Mitterrand; Édouard BalladurAlain JuppéDominique de Villepin i François Fillon en les presidències de Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy, entre d’altres. En realitat, només hi ha dues excepcions de primers ministres que van ser després presidentsGeorge Pompidou i Chirac. De manera que qualificar de fracassat un polític com Valls, nascut fora de França i naturalitzat francès als 20 anys, que ha sigut regidor, alcalde, diputat, ministre i primer ministre, és una afirmació com a mínim temerària.

Un socialdemòcrata o social-liberal

¿Dretà? Valls sempre ha sigut un socialdemòcrata o un social-liberal. Dels que consideren, això sí, que és un error de l’esquerra inhibir-se en els temes en els quals millor es desenvolupa la dreta, com aral’ordre públic, la seguretat o la immigració. Però no és cert que Valls hagi lligat inseguretat i immigració, tot i que hagi protagonitzat incidents reprotxables com l’expulsió de la jove kosovar Leonarda Dibraniel 2013, quan era ministre de l’Interior, o hagi utilitzat l’autoritat per desmantellar campaments de gitanos. Tampoc és cert que durant el seu exercici com a titular d’Interior o com a primer ministre s’aproximés als plantejaments de l’extrema dreta. Les seves sonores polèmiques amb Marine Le Pen ho testifiquen.

Notícies relacionades

¿Desconeix Barcelona? És possible, tot i que, jutjant pel contingut del seu discurs de presentació, ha fet els deures. El seu diagnòstic dels problemes de la ciutat és bastant ajustat a la realitat i constitueix una impugnació de la política d’Ada Colau. En el seu discurs de dimarts, en un altre tret d’intel·ligència, Valls va parlar més dels problemes de Barcelona que del procés, es va mostrar més inclusiu que bel·ligerant amb el sobiranisme i menys antinacionalista del que pronosticaven els seus crítics. Va denunciar la decadència de Barcelona en els rànquings internacionals, la seva “dinàmica perdedora”, el fracàs de la política de vivenda, la “criminalització” del turisme, la inseguretat,l’incivisme  i la “mala gestió de l’espai públic”, en la qual va incloure els narcopisos i el ‘top manta’. Però no va descriure una ciutat de “caos i desordre”, com ha replicat Colau.

La principal dificultat amb què es troba Valls per assolir el seu somni de governar Barcelona, d’iniciar “una nova vida”, no és tant que pugui ser vist com el candidat de les elits, com l’anomena l’alcaldessa, sinó la seva excessiva proximitat a Ciutadans. Si vol construir un projecte “integrador”, molt necessari, Valls s’ha de desenganxar encara més de Cs del que ja ho ha fet. I a aquesta imatge no ajuden ni que el partitd’Albert Rivera no presenti candidat ni els intents de l’aspirant socialista, Jaume Collboni, d’empènyer Valls cap a la dreta acusant-lo d’enganyar amb les seves vel·leïtats progressistes. Aquí es jugarà segurament el futur de la candidatura, perquè un altre dubte, el de si es quedarà si perd, Valls ja l’ha resolt des del principi assegurant que seguirà a Barcelona“passi el que passi”.