EN CLAU EUROPEA
Democràcia degradada a la UE
Un nou estudi detalla com la banca i les grans companyies dicten les lleis a Brussel·les i als estats
Les queixes de la Defensora del Poble europea sobre les portes giratòries i el poder dels 'lobbies' són infructuoses
zentauroepp45217856 reflections of the surrounding area on the glass of a buildi180928135406 /
El debat polític a la Unió Europea (UE) està molt focalitzat en el populisme ultradretà, l’autoritarisme a Hongria i Polònia i el perill de normalitzar el retorn de l’extrema dreta alsgoverns (Àustria, Itàlia, Bulgària, Eslovàquia). Però hi ha una altra degradació democràtica a la UE i en els seus membres més subtil, amb un impacte molt negatiu en la vida delsciutadans.
Es tracta de la "captura corporativa” del sector financer i les grans companyies del procés d’elaboració i adopció de lleis, reglaments i decisions socioeconòmiques a la UE i els seus estats. Els grups d’experts del sector convocats per la UE i els governs nacionals són els que elaboren realment les propostes legislatives i, com a conseqüència d’això, en les normes i decisions prioritzen, primer de tot, els interessos particulars de les empreses d’aquests sectors per sobre de l’interès públic general i dels ciutadans.
L’estudi Corporate Capture in Europe, publicat aquesta setmana perl’aliança d’organitzacions cíviques en favor de la transparència i l’ètica ALTER-EU, detalla com es produeix aquest procés i com s’ha assumit com a normal i positiu per les institucions europees i nacionals, malgrat que constitueix una greu anomalia democràtica que dona a les grans companyies un poder immens en detriment delsdrets polítics dels ciutadans.
Deu anys després de la crisi financera, les conseqüències de la qual encara pateixen els ciutadans, la gran banca continua dissenyant les lleis que regeixen el sector, per això mereix una atenció especial. Però un control similar existeix en la legislació d’altres sectors (automobilístic, energètic, químic, farmacèutic). També en el repartiment dels fons públics a la indústria de la defensa i als informes favorables que aconsegueixen les companyies sobre transgènics, herbicides, aliments i altres substàncies de les agències europees, teòricament independents, gràcies a greus conflictes d’interès i constants portes giratòries, com denuncia la Defensora del Poble de la UE, Emily O'Reilly.
Crisi agreujada
El Pla d’Acció dels Serveis Financers de la Comissió Europea del 1999 va ser fruit de les recomanacions d’un grup de 16 experts de la banca, els fons especulatius i els operadors borsaris, del qual van ser exclosos els ciutadans i els consumidors. La legislació que va desenvolupar el pla es va elaborar des de deu grups d’experts, el 96% dels membres dels quals procedien dels principals operadors del sector financer, com ja va revelar l’estudi Una Comissió Captiva del 2009Una Comissió Captiva.
L’anomenat Procediment Lamfalussy, dissenyat pel mateix sector per adoptar de forma accelerada la legislació financera, va privar el Parlament Europeu i el Consell de Ministres de la UE de l’escrutini i control sobre els detalls tècnics clau de la nova legislació, que van ser definits i adoptats per comitès de tecnòcrates.
No és estrany que aquesta legislació promoguda per la Comissió Europea contribuís a agreujar la crisi financera, ja que va deixar en mans de la banca la valoració dels riscos, va permetre enormes forats comptables on es van poder amagar actius tòxics, va rebutjar regular les agències de ràting amb els resultats coneguts, va optar per no controlar els fons especulatius i va deixar prosperar els paradisos fiscals i l’evasió tributària de les grans companyies.
‘Lobbies’
L’octubre del 2008, després de l’esclat de la crisi financera, la Comissió Europea va crear per reformar les lleis el Grup Larosière, amb membres del sector, inclòs un de procedent de Lehman Brothers, el banc detonant de la crisi, i d’altres de Goldman Sachs i Citigroup, dos dels principals culpables de l’enfonsament financer.
Malgrat les queixes de la Defensora del Poble de la UE, el sector financer continua controlant el procediment legislatiu europeu amb normatives favorables als interessos dels grans bancs, no només a través de la Comissió Europea, sinó també dels eurodiputats, gràcies als seus 1.700 lobbistes que operen a Brussel·les (2,5 per cada eurodiputat), amb un pressupost anual de 120 milions d’euros. Un altre instrument que completa la seva influència són les portes giratòries amb els fitxatges d’alts càrrecs de l’àrea financera de la Comissió Europea i de comissaris (José Manuel Barroso, Jonathan Hill, Meglena Kuneva, Charlie McCreevy, Neelie Kroes, Günter Verheugen i Karel De Gucht).
A Espanya, el poder polític de la gran banca ha quedat evidenciat en la gestió de la crisi financera, en la condonació de deutes multimilionaris als partits polítics i en l’enorme dificultat per corregir lleis abusives, com la llei hipotecària, que només s’ha reformat de mala gana i a cop de sentències del Tribunal de Justícia de la UE.
