desafiament europeu

L'arriscada aposta laborista

Pot ser que hagi arribat l'hora de Jeremy Corbyn, un carismàtic euroescèptic empès per les europeistes bases del laborisme a abandonar la seva calculada ambigüitat sobre la gran qüestió que divideix el seu país

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp45205772 wol02  liverpool  reino unido   26 09 2018   el l der del pa180926181100

zentauroepp45205772 wol02 liverpool reino unido 26 09 2018 el l der del pa180926181100 / WILL OLIVER

El temps s’esgota. La data de sortida és a la cantonada (30 de març de 2019). Passats més de dos anys des de del referèndum del ‘brexit’, sabem més o menys el mateix que llavors: que els britànics se’n van del club en què van entrar el 1973, però no si trenquen del tot, si seguiran a mitges en l’entorn de la UE o si marxaran amb un cop de porta, sense acord, el que seria catastròfic per a britànics i europeus.

En moments de màxima tensió política, estant gairebé tot en joc, és quan un gran líder pot donar compte de les seves habilitats per canviar el curs de la història. Pot ser que hagi arribat l’hora de Jeremy Corbyn, un carismàtic euroescèptic empès per les europeistes bases del laborisme a abandonar la seva calculada ambigüitat sobre la gran qüestió que divideix el seu país.

La posició laborista després del seu congrés celebrat a Liverpool és la següent: si l’acord amb Brussel·les no es tradueix en “exactament els mateixos beneficis” que la pertinença al mercat únic i la unió duanera (un ‘brexit’ molt tou), els laboristes votaran en contra de l’acord, la qual cosa faria molt difícil l’aprovació. Després exigiran que Theresa May convoqui eleccions i si no ho fa no descarten “altres opcions”; una referència subtil al difícil tema de celebrar un nou referèndum.

Prima línia

Quan tot està en joc, una prima línia separa l’audàcia de la catàstrofe. La maniobra laborista ha alertat –encara més– els negociadors europeus. La possibilitat d’una sortida abrupta –si l’acord és rebutjat per Westminster i no hi ha temps per negociar una alternativa– guanya punts. Si surt malament, l’aposta de Corbyn, lluny d’evitar el ‘brexit’ o estovar-lo, propiciaria la seva versió més extrema, tot i que Corbyn potser no li preocupi tant si aquest caos el porta fins al número 10 de Downing Street, la residència oficial dels primers ministres.

Notícies relacionades

La pilota és a la teulada de May. La seva casa està en flames. El congrés que els ‘tories’ celebraran a Birmingham tindrà lloc després de la recent “humiliació” –la paraula més repetida– que la primera ministra va patir a Salzburg, quan el seu pla de sortida va ser rebutjat a l’uníson pels 27 líders europeus. En realitat va ser un xoc de realitat: la posició europea continua sent la mateixa. Brussel·les no acceptarà una sortida a la carta per als britànics que pugui llançar un perillós senyal: s’hi pot estar més bé dins que fora.

Després del fiasco de Salzburg i l’aposta de Corbyn, seria desitjable que els ‘tories’ –alguns ja hi treballen– adoptessin una estratègia de ‘brexit’ tou a l’estil noruec, és a dir, mantenint el Regne Unit al mercat únic. Això eliminaria el problema de la frontera, el més sensible de tots els obstacles del ‘brexit’, ja que amenaça els acords de pau a Irlanda del Nord. Això sí, obligaria alguns líders a retratar-se, a explicar als seus electors que els van enganyar: van prometre miracles barats i indolors.