Dues mirades

El bàndol del mal

El masclisme mata. I la lluita necessita mesures valentes. Un maltractador no pot ser un bon pare

1
Es llegeix en minuts

ob2fhseg6bnkqonzpaiae1100 / periodico

Una dona apunyalada a Granada. Una altra degollada a Bilbao. I, el dolor més insuportable, dues nenes, de tres i sis anys, assassinades a Castelló pel seu pare. Dos noms afegits a la negra llista d’infanticidis per violència masclista. Són 25 nens des del 2015. El masclisme mata. El masclisme mata. El masclisme mata.... ¿Ho repetim 25 vegades? ¿Quantes repeticions més necessitem per ser conscients de la tragèdia? En la nostra societat s’està lliurant una batalla i cada setmana causa noves víctimes. Però no hi ha bàndols amb estendards i uniformes, només les proves del mal. Cada vegada que una dona és humiliada, discriminada o maltractada s’enfronta amb l’adversari. I allà, en l’enemic, hi ha l’home que agafa el ganivet, el que insulta i amenaça, el que s’aprofita de la seva posició de poder per abusar, el que prova de deslegitimar la lluita per la igualtat amb les seves burles... ¿Per què alguns homes bons segueixen al costat del mal?

El masclisme mata. I la lluita necessita mesures valentes. Un maltractador no pot ser un bon pare. No només pel risc per a la vida dels fills, sinó perquè es converteix en corretja de transmissió d’un masclisme assassí. ¿Quantes mares que estaven disposades a denunciar el seu maltractador hi han renunciat al conèixer aquests assassinats? La Justícia ha d’assegurar la protecció dels nens, recolzar la dona i deixar constància que no hi ha lloc per al masclisme en aquesta societat.