¿Referèndum? ¡De prova, si surt me la quedo!

De petit molts delsjocs de carrer de perícia, agilitat o forçaen què participava començaven amb el crit «de prova, si surt me la quedo». Aquesta invocació era una assegurança a tot risc. Si s’assolia l’objectiu, el primer intent era vàlid; però en cas contrari, el fracàs no es tenia en compte ies disposava d’una segona oportunitat. Era un comodí pensat per als més petits, però era utilitzat fins i tot pels que ja havien debutat en la pubertat, fet que provocava malentesos, discussions i també mastegots.

Ha arribat a les meves mans material publicitari dels impulsors d’un segon referèndum d’independència a Escòciaal mateix temps que alcen la veu tots els integrants del ‘lobby’ que s’esforça perquè tambérepeteixi el plebiscit sobre la permanència o noa la UE del Regne Unit. I és clar, és inevitable que em recordi el «de prova, si surt me la quedo».

Un tema impossible

A Escòcia (2014) el resultat del referèndum va ser d’un 55,3% favorable a l’statu quoi un 44,7% a favor de la creació d’un estat independent. Al Regne Unit (2016) el plebiscit sobre el brexit es va saldar amb un 51,9% a favor d’abandonar la UE i un 48,1% contrari a aquesta opció.

La hipotètica convocatòria d’un segon referèndum a Escòcia és un tema impossible en aquests moments. Com que les elits –escric aquesta paraula sense judici de valor– van guanyar,ningú es pren seriosament aquesta possibilitat. Que un dels arguments que va fer servir el Govern britànic per convèncer la nació del nord fos que si s’independitzaven quedarien fora de la UE i que ara l’hagin d’abandonar quan es faci efectiu el brexit no canvia les coses.

Tot és diferent davant del brexit i el referèndum que el va avalar. El resultat va ser més ajustat, però el que realment propicia que hi hagi un corrent de fons que empeny cap a una segona convocatòria és queles elits el van perdre. El va perdre la facció ‘tory’ que liderava l’exprimer ministre, David Cameron, el va perdre l’actual primera ministra, Theresa May, el va perdre el partit laborista que va passar de puntetes per la campanya pensant que no volia violentar una part dels seus votants fixant una posició massa rocosa, el va perdre la City, el van perdre les grans corporacions industrials i el van perdre la majoria dels mitjans de comunicació seriosos contra els tabloides.

Arguments contra el resultat

Els resultats es van intentar deslegitimar des que es va conèixer l’escrutini oficial. Començant per la participació (“ha votat poca gent”), passant per l’edat (“és el brexit dels vells”), la campanya (“tot han sigut mentides”), les ingerències externes (“els russos”) fins a arribar a l’argument que s’utilitza ara i que es resumeix en “per fi sabem de veritat què suposa el brexit i tenim dret a votar-lo de nou”. El fet és que va mentir tothomi que ningú recordaria els que no van anar a votar ni es queixaria que els joves haguessin tombat els vells si el resultat hagués sigut el contrari.

Tota decisió democràtica és revisable, per descomptat. I qui demana ara repetir referèndums té dret a fer-ho. Però els intents de convertir les votacions ja efectuades, i en particular les que perden les elits, en una reedició del “de prova, si surt me la quedo” dels jocs infantils, potser ens hauria d’interpel·lar sobrela idoneïtat dels plebiscits plantejats de manera binària per resoldre qüestions polítiques de tanta importància quan la societat està dividida pràcticament per la meitat. Això no és un joc de nens.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En alguns casos el referèndum només és la plasmació de la renúncia del principi de responsabilitat del governant i no un certificat de les seves conviccions democràtiques. És així quan la deixadesa, la tàctica, la incapacitat, l’egoisme o directament l’estupidesaconverteixen una consulta en el pitjor dels caminsal suposar la renúncia al denominador comú que possibilita l’existència d’un cos institucional reconegut per majories incontestables que, sense acontentar al cent per cent tothom, tampoc violenta en excés ningú i deixen únicament els extrems fora de l’acord.

Theresa May está intentant gestionar un resultat democràtic –deixar la Unió Europea– contrari a les seves conviccions i a les de bona part del seu Govern. Pot ser que ‘Chequers’, la seva última proposta d’acord amb la UE sigui aquest punt de trobada en el qual poden trobar el seu espai ‘leavers’ i ‘remainers’. No farà aquest paper un nou referèndum,que només volen els que van perdre el primer, siguin votants rasos o representants de les elits britàniques, ni la frivolitat destructiva dels conservadors encapçalats per Boris Johnson.