Gaza, un pou de desesperació

A començaments d’aquest segle, el llavors primer ministre israelià Ariel Sharon va idear un pla mestre per dividir políticament i territorialment els palestins, enterrant així els acords d’Oslo (de la firma del quals’acaben de complir 25 anys en el més absolut silenci) i mantenint el desafiament continuat a totes les resolucions de l’ONU. La retirada d’Israel de la franja de Gaza el 2005, a més de propiciar la guerra civil palestina entre Hamàs i Fatah, va convertir aquelltros de terra costanera en una presóper als gairebé dos milions de palestins que hi viuen.

Israel controla l’espai aeri i marítimde la franja, així com sis passos fronterers bloquejats des del 2007. El setè, amb el veí Egipte, és una mica més permeable, tot i que la seva obertura és en funció de condicions polítiques i diplomàtiques al Caire. L’aigua i l’electricitat que es consumeixen a la franja procedeixen d’Israel, que obre i tanca l’aixeta i l’interruptor a voluntat. I no només això. Gaza serveix al Govern d’Israel com a tub d’escapament quan la pressió política a Tel-Aviv és massa elevada. Així,la franja ha sigut objecte de sis ofensives militarsen 13 anys: la primera, tot just un any després de la retirada israeliana, i l’última, el juliol passat.  

Així doncs, la capacitat de generar una economia tot i que sigui de subsistència és pràcticament inexistent. Gaza és un pou de desesperacióen què els seus habitants no tenen expectatives. L’atur, la taxa més elevada del món, arriba a gairebé la meitat de la població i, considerant que es tracta d’una població molt jove, n’afecta més del 70% d’entre els 18 i els 29 anys.

Aquest quadre que reflecteix unes condicions de vida i de futur insuportables es completa amb una altra dada. Més d’un milió d’habitants són refugiats que han sobreviscut gràcies als ajuts de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina. Fa menys d’un mes, els Estats Units, amb un president totalmententregat al dur primer ministre Benjamin Netanyahu,va anunciar quedeixava de contribuir a aquest fons. Aquesta decisió de l’administració de Donald Trump implica que més penalitats planen sobre els habitants de Gaza. I, per si no n’hi hagués prou, ha desaparegut la possibilitat d’una treva més o menys definitiva entre Israel i Hamàs per la negativa d’una debilitada Autoritat Palestina, cosa que és un pèssim auguri.