LA CLAU

Amb Barcelona no es juga

Cal exigir a tots els alcaldables un projecte per a la ciutat atractiu i autònom, supeditat a batalles identitàries ni a personalismes

1
Es llegeix en minuts
fcasals43051457 barcelona 23 04 2018 pol tica manuel valls en un acto de soc180918212648

fcasals43051457 barcelona 23 04 2018 pol tica manuel valls en un acto de soc180918212648 / FERRAN NADEU

Quan s’acosten les municipals, Barcelona sempre és l’obscur objecte de desig de les forces catalanes. ¿Quin partit no somia amb governar la capital catalana, destinació turística consolidada, motor econòmic del país i amb unes finances públiques més que sanejades? Però, per enriquidora que sigui la competència electoral, hi ha pulsions alienes als interessos ciutadans que amenacen de convertir a Barcelona en botí de guerres alienes.

Ada Colau no es juga només la reelecció com a alcaldessa; també el futur d’un espai polític, el dels comuns,  vingut a menys pel seu funambulisme en els moments més convulsos del procés. Amb només 11 regidors, Colau va perdre marge de maniobra al trencar el pacte amb Jaume Collboni (PSC)Jaume Collboni (PSC) amb el pretext de l’aplicació del’article 155, per després aixecar la Moncloa al socialista Pedro Sánchez, que ho havia recolzat.

A falta d’un balanç triomfal per esgrimir –àrdua fita amb tan exigua majoria–, a Colau l’aterratge de Manuel Valls li ve amb candeletes, ja que li permet vindicar-se com l’‘alcaldessa del poble’ contra un ‘parvenu’ afavorit per la ‘jet set’ barcelonina. A més de desdibuixar en campanya l’eix nacional, en el qual els ‘comuns’ solen sortir esquilats. I el millor per a ella: després de les eleccions l’independentisme li regalaria el bastó d’alcaldessa abans de permetre que l’empunyés Valls.

Al’exprimer ministre francès el vestit de Ciutadans comença a tirar-li de la cisa en la seva aposta per seduir al catalanisme de centre esquerraCiutadans  nostàlgic de l’era de Pasqual Maragall. Molt haurà de clavar els colzes i desgastar les soles per pal·liar el seu escàs coneixement de la ciutat, que d’acord amb les enquestes és mutu.

EL MONOPOLY PROCESISTA

Notícies relacionades

Sense novetat al front independentista. ERC treu llustre a un altre Maragall, Ernest,ERC  Maragall, Ernest, per esgarrapar vots per l’esquerra, mentre el ‘pinyol’ de Carles Puigdemont continua clamant per la llista única. Barcelona, fitxa del Monopoly procesista.

Entre tant tacticisme, cal exigir als alcaldables un projecte per a la ciutat atractiu i autònom, supeditat a batalles identitàries ni a ambicions personalistes. Amb Barcelona no es juga.