EN CLAU EUROPEA

Immigració, l'endèmica assignatura pendent de la UE

La gran majoria d'europeus accepta els refugiats, però crítica com Europa en gestiona l'arribada

Els líders aposten per solucions màgiques oblidant-se dels mitjans i els fons per atendre el flux migratori

3
Es llegeix en minuts
mbenach27640024 gra030 melilla  22 10 2014   agentes de polic a junto a algu170215190148

mbenach27640024 gra030 melilla 22 10 2014 agentes de polic a junto a algu170215190148 / Francisco G Guerrero

Una dècada després de la crisi dels ‘cayucos’ a Espanya (2006) i de les primeres onades migratòries cap a Itàlia, la Unió Europea (UE) segueix escassament solidària amb els països més afectats per les arribades de migrants i es mostra incapaç de consensuar una política comuna realista de gestió de la immigració i l’asil, tal com ha evidenciat la cimera europea de Salzburg d’aquesta setmana.

Les arribades d’immigrants i refugiats a la UE a través del Mediterrani han caigut dràsticament aquest any en comparació amb el conjunt del 2017 (82.138 davant de 172.301) i la crisi del 2015 (més d’un milió), apunta l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Però a Espanya han augmentat (38.911), tornant al rècord de la crisi del 2006. Malgrat aquesta caiguda de les arribades, la divisió dels estats europeus sobre immigració, lluny de suavitzar-se, s’ha accentuat.

La immigració domina l’agenda política europea. Els ultradretans, i també els conservadors, instrumentalitzen el malestar social per desviar l’atenció de les causes socioeconòmiques (desigualtat, precarietat i injustícia tributària) i canalitzar el descontentament contra la immigració, alimentant la por de la pèrdua de la identitat amb finalitats electorals. El mateix president de la UE, Donald Tusk, critica que hi ha governs que prefereixen utilitzar la crisi migratòria amb finalitats polítiques abans que resoldre el problema.

A favor de l’acollida

La gran majoria dels europeus, a excepció d’en països com Hongria i Polònia, recolzen l’acollida de refugiats a la UE: 86% a Espanya, 83% a Holanda, 82% a Alemanya, 81% a Suècia, 79% a França, 69% a Grècia i 56% a Itàlia, segons el sondeig realitzat per Pew Research Center aquesta primavera.

El rebuig massiu dels ciutadans és a com la UE ha gestionat l’arribada d’immigrants i refugiats, revela el sondeig. La desaprovació arriba al 92% a Grècia, al 84% a Suècia, al 78% a Itàlia, al 74% a França, al 71% a Espanya, al 66% a Alemanya i al 58% a Holanda.

La insolidaritat europea ha generat un ressentiment cap a la UE a Itàlia i Grècia, que ha afavorit l’avenç electoral de l’extrema dreta (la Lliga a Itàlia i Alba Daurada a Grècia) i la seva arribada al Govern a Itàlia. La insolidaritat europea i la falta d’una política comuna ha conduït a una persecució judicial de les organitzacions humanitàries que rescaten els immigrants al mar a Itàlia i Grècia i a una crítica a la tasca d’aquestes organitzacions des d’Àustria, Alemanya, França i Holanda, acusant-les de crear un "efecte crida".

La crisi migratòria també provoca dures crítiques des d’Àustria, Alemanya, França, Holanda cap als països del sud, als quals retreuen que no retinguin els immigrants i refugiats, i que els deixin arribar el centre de la UE. El canceller austríac, Sebastian Kurz, atribueix la reticència de Grècia, Itàlia i Espanya per la cessió de sobirania que implica el pla per reforçar els poders de Frontex i la guàrdia europea de fronteres, que amb aquesta reforma es veurien obligats a controlar correctament els immigrants i ja no podrien deixar-los passar cap a altres països.

Solucions fictícies

La UE, debilitada per la seva divisió interna, aposta per solucions fictícies, en lloc d’aprovar fons i mitjans adequats per gestionar els immigrants que continuaran arribant (la diferència d’ingressos per càpita entre Espanya i Mali és de 25 a 1 i amb Guinea arriba a 30 a 1) i els que ja s’han acumulat (800.000 a Itàlia des del 2008).

Notícies relacionades

Malgrat el fracàs dels centres de control hot spots del 2015 i el seu desbordament a Grècia i Itàlia, els líders europeus van insistir durant la cimera de juny en la solució màgica de crear centres de control tancats a la UE i centres de desembarcament al nord de l’Àfrica i a confiar que ara aconseguiran la ràpida repatriació dels immigrants quan fa més d’una dècada que fracassen precisament en aquest punt. Cap país de la UE, ni dels Balcans, accepta aquests centres d’internament en què s’han convertit els centres de control de les illes gregues. Tampoc cap país nord-africà accepta centres de desembarcament, admet la ministra europea d’Afers Exteriors, Federica Mogherini. La nova recepta màgica de Salzburg és arribar a un acord amb Egipte, tot i que aquest país a causa de la seva llunyania de la costa europea ha sigut un focus marginal del flux migratori.

Abandonat el repartiment solidari de la crisi migratòria, la UE deixa en mans dels països del sud la gestió d’aquests fluxos humans amb ajuts limitats, mentre els exigeix que continuïn retallant la despesa pública. Això porta a situacions de desbordament dels centres d’acollida, amb milers d’immigrants vivint als carrers a Espanya o amb immigrants menors dormint a les comissaries a Barcelona.