Premsa i ètica
El periodisme, arma política
El tractament mediàtic sobre la tesi doctoral de Sánchez i les paraules de l'Institut Martin Luther King sobre el procés proven que alguns mitjans rebutgen l'autocrítica i exigeixen el 'mea culpa' només als altres
zentauroepp45028003 graf2840 madrid 14 09 2018 la tesis doctoral del preside180919141132 /
Dos casos tornen a plantejar l’oportunitat de recórrer el tall de la navalla que separa (o uneix) el pitjor periodisme i la pitjor política. El primer és el de la tesi doctoral de Pedro Sánchez, i el segon, les declaracions del director de l’Institut Martin Luther King sobre el procés.
Els dubtes sobre la tesi de l’actual president del Govern eren antics. Per això és més sospitós que l’explosió mediàtica del cas es produeixi l’endemà que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, saltant-se l’ordre del dia, preguntés al Congrés a Sánchez sobre l’assumpte. Primer s’exigia que es publiqués la tesi, com si no existís; després, es deia que era un plagi; a continuació, que va ser redactada per un negre amic del president. Quan la bola es posa a rodar, ja no hi ha qui la pari. Creix, creix i creix, a còpia de suposicions, mitges veritats, coincidències i deduccions. De proves, cap, i algunes de les que apareixen, com copiar frases d’un decret o l’autoplagi, són risibles. Però l’endemà cremen les portades –"ens ratifiquem", "el desafio als tribunals"– i si, a sobre, Sánchez s’equivoca anunciant querelles, molt pitjor.L’autocrítica és una fruita prohibida en una professió que es caracteritza per exigir el ‘mea culpa’ només als altres.
En el cas de l’Institut Martin Luther King, 'El Confidencial' publica una entrevista amb el director, Clayborne Carson, que retreu a Quim Torra i a l’independentisme utilitzar el nom del líder pacifista nord-americà. S’arma un gran enrenou i Carson redacta una nota en què assegura que les seves paraules han sigut distorsionades. Els mitjans 'indepes' –fins i tot alguns que no havien recollit l’entrevista– s’agafen a la rectificació i la publiquen. Però el diari digital difon els àudios de la conversa, que confirmen el que va dir Carson. Els mitjans 'indepes' o publiquen només el desmentiment, oblidant-se dels àudios, o els posen en dubte al·legant que no estan complets, que les respostes podien ser induïdes, etcètera. I a sobre donen lliçons d’ètica a la resta.
