Intel·lectualment deshonestos

A casa hi havia dues coses que es consideraven inacceptables, una era la impuntualitat i l’altra, més greu si pot ser, la mentida. En aquella època remota, que li diguin a qualsevol mentider, a casa o a l’escola, era el pitjor dels insults, el fet més ultratjant i terrible, el que provocava les respostes més irades i violentes (sobretot si no hi havia cap adult mirant), en el meu cas: bofetades, escopinades i mossegades (jo no donava puntades de peu ni cops de puny, això era cosa de nois, jo era una noia i mai m’hauria rebaixat a lluitar com un d’aquests bruts de genolls escorxats i ennegrits).

En l’adolescència, quan se’m va començar a permetre ser present als sopars d’adults, vaig descobrir que de vegades, per no dir “mentider”, la meva mare deia “intel·lectualment deshonest”. Els intel·lectualment deshonestos de les vetllades a casa eren persones sovint molt intel·ligents però que utilitzaven aquesta intel·ligència per manipular la realitat i fer que s’adaptés a la seva pètria ideologia, a les seves teories o als seus desitjos. Era inútil discutir-hi, la seva intel·ligència era justificativa, mai expansiva, no rectificaven mai, els seus propis pensaments (per molt antics que fossin o desfasats que estiguessin) eren dogma per a ells. Haurien preferit morir abans de reconèixer que algun dels seus escrits els faltava o els sobrava una coma (ideològica). En altres paraules: feien trampa, potser no mentien del tot, però els seus raonaments estaven malejats i eren fruit de l’ofuscació o de l’interès personal.

De tot això fa ja molt temps. De vegades intento imaginar-me el davant del televisor escoltant parlar els polítics i els tertulians de l’actualitat, gairebé tots ells (hi ha honroses excepcions, clar) amb la seva agenda secreta (o la del seu periòdic) escrita amb lletres enormes al front.

Jo votaria Sánchez si hagués sortit dient: “El plagi és una cosa inacceptable, repugnant i que et defineix de manera indeleble com persona, no puc ni vull tenir algú així en el meu gabinet, per això ha dimitit la senyora Montón”.

Jo votaria Rivera si hagués sortit dient: “Em vaig equivocar, la tesi de Sánchez és d’una mediocritat descoratjadora però no és un plagi, tot sembla indicar que l’autor d’aquest bunyol de text és el mateix president del Govern”.

Jo votaria Casado (bé, no) si hagués sortit dient: “Mirin, em van regalar el màster, en el seu moment ni ho vaig pensar, però així és i tot i que resulti veritablement indecent, ja que al congrés de juliol els electors del PP em van elegir tot i saber les meves circumstàncies, no seré jo el que els contradigui, em dono per validat”.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Encara gràcies que encara falta molt temps per a les eleccions. ¿No?