La inversió rebrota a Catalunya

Diumenge una intervenció dels Mossos, més o menys encertada, va evitar el xoc entre 1.500 manifestants contraris a la immersió lingüística i una xifra similar de convocats pels CDR per impedir que els “espanyolistes” arribessin a la plaça de Sant Jaume. Hi va haver forcejaments i crispació.

El perill que la divisió catalana acabi en enfrontaments continua viu. Però s’ha restablert certa normalitat institucional i el Govern català i el de Madrid parlen.

L’economia ho nota. La DUI del 27-O no va provocar la caiguda immediata del PIB que els més alarmistes anunciaven. L’economia catalana –més industrial que l’espanyola– s’ha desaccelerat. Però el ritme ha sigut similar. L’espanyola creixia a un ritme anual del 3,1% en el tercer trimestre del 2017 i en el segon del 2018 ha passat al 2,7%. La catalana ha descendit del 3,4% al 3,1%. I les dues correccions són –almenys de moment– suaus ja que l’atur continua baixant. Del 16,38% al 15,28% a Espanya i del 12,54% a l’11,39% a Catalunya.

Catalunya no es va enfonsar –tampoc el 27-O va alterar en excés l’ordre públic– perquè els grans components del PIB, el consum públic i privat i les exportacions, és difícil que es torcin a curt termini per raons polítiques. No obstant, el 27-O va tenir un gran impacte sobre les expectatives. Moltes empreses van canviar la seu social i la inversió empresarial en capital fix es va enfonsar.

Les dades de la comptabilitat nacional de l’Idescat  ho demostren, tot i que ningú va voler constatar-ho. Potser perquè perjudicava tothom. La inversió empresarial a Catalunya –la que a la llarga manté el dinamisme i la competitivitat– creixia a un ritme anual del 7,3%, el 4,5% i el 6,4% en els tres primers trimestres del 2017. Però en el quart i el primer del 2018 –sis mesos de gran incertesa– va caure al 3,4% i al 0,2%. I l’evolució intertrimestral va ser encara més alarmant. De l’1,4%, 1,3% i 2,3% en els tres primers trimestres del 2017 al -1,6 i -1,7% en els dos següents. La DUI va fer caure en picat la inversió. Va afectar poc el PIB perquè la inversió en capital fix és un component relativament reduït i a curt termini no afecta gaire, però si hagués seguit hauria tingut greus conseqüències perquè podia convertir Catalunya en un país de segona.

Notícies relacionades

Jugar amb foc

Piscines plenes a l’‘Escuela de calor’

Per sort, sembla que el perill ha passat perquè la inversió en capital fix ha augmentat un ritme trimestral del 5,1% i anual del 5,3% en el segon trimestre del 2018. Els inversors de l’economia real han perdut la por i tornen a confiar. ¿Perquè el temor d’un conflicte de gran magnitud que portés a una independència traumàtica ha desaparegut? ¿Perquè l’economia catalana és més resilient del pensat? ¿Perquè el 155 ha funcionat i a la pràctica l’independentisme se l’ha empassat?

Sigui com sigui és bona notícia, tot i que caldrà veure el que passa en el futur immediat. La conclusió és clara: l’alarmisme exagerava, però el terratrèmol institucional ha tingut serioses conseqüències sobre la inversió que –si hagués continuat– serien catastròfiques.