I de sobte, adeu a la coralitat

Hi ha conceptes que apareixen un dia i s’instal·len en les nostres columnes, les nostres tertúlies esportives, com si haguessin estat allà tota la vida. És el cas, per exemple, del fons d’armari, que es va posar de moda fa un parell d’estius. Continua estant entre nosaltres, tot i que ara amb més prudència. El barcelonisme manté l’esperança amb Arthur, Lenglet i companyia, però ja no és aquella eufòria innocent de quan van arribar Alcácer o André Gomes.

Aquesta temporada havia fet furor una paraula que ens arribava des de Madrid i contava les meravelles de l’equip de Lopetegui, un conjunt que sense Cristiano Ronaldo potenciaria les qualitats del conjunt, seria més solidari, més unit i, aquí ve la novetat, més coral. Resulta sorprenent que aquest concepte no estigués integrat en l’imaginari blaugrana. Si alguna cosa va aconseguir el Barça en el seu passat més recent va ser l’harmonia entre les seves peces.

En qualsevol cas, el madridisme havia trobat un racó en què refugiar-se i des del qual il·lusionar-se. La coralitat va triomfar en les tres primeres jornades de Lliga. Benzema semblava un golejador, Bale amenaçava amb la seva potència i velocitat, i Asensio completava amb desimboltura el nou trident: la BBA. Perquè es presumia que tampoc hi havia tanta diferència entre la primera i la tercera lletra de l’abecedari.

La Roma i el PSV

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però només ha fet falta un partit sense punteria i que Cristiano Ronaldo recuperés la seva a Itàlia perquè de sobte tornin a descobrir que trobaran a faltar aquest davanter que els feia 40 gols per temporada. Però no enterrem abans de temps la paraula de l’estiu, perquè és possible que aquest dimecres, amb la visita de la Roma al Santiago Bernabéu, reneixi.

Perquè el futbol permet això, cada partit és una nova oportunitat per confirmar o refutar les tesis de cadascun. I res millor que fer-ho en un escenari com el de la Champions. També el Barça buscarà en aquesta competició –marcada en vermell per Messi– la redempció després del mal joc d’Anoeta. Un PSV valent i ofensiu pot ser la víctima ideal per eliminar dubtes, o almenys dissimular-los per un temps.