Sánchez obre el meló constitucional

Després d’una setmana molt complicada per al Govern, amb la dimissió d’una ministra i les acusacions de l’oposició sobre la tesi doctoral de Pedro Sánchez, el president socialista va proposar dilluns una reforma exprés de la Constitució reforma exprés de la Constitució(en el cas més optimista per a l’Executiu, pot durar només 60 dies) per limitar els aforaments dels polítics. Sánchez proposa que els polítics aforats puguin ser jutjats com la resta de ciutadans en assumptes particulars (per exemple: el 'cas del màster' de Pablo Casado) i mantenir el seu estatus legal en aquells assumptes relacionats amb l’exercici del seu càrrec (això mantindria l’aforament en casos de corrupció). Continuarien aforats els jutges, el Rei emèrit i els diputats autonòmics.

La proposta de Sánchez és una maniobra política de pes que afronta un tema que ha creat indignació popular per l’abús d’una figura que no ha de ser una carta blanca d’immunitat. D’una banda, pren com a pròpia una iniciativa que aliats (Podem) i adversaris (PP i Ciutadans) han plantejat amb diferents graus d’entusiasme. No és un assumpte menor, ja que perquè la reforma tiri endavant Sánchez necessita el recolzament del PP, Ciutadans i Podem al Congrés i al Senat. En un moment en què pateix una oposició ferotge, Sánchez s'apodera d’un delstemes estrella de Cs, incorpora un tema important sobre la taula en un moment en què negocia amb Podem els Pressupostos i obliga el PP a pronunciar-se en un assumpte que compta amb suport popular.

La reforma constitucional també suposa obrir el meló constitucional en plena crisi catalana. De moment, Podem va exigir un referèndum en lloc d’una reforma exprés, i això podria obrir nous camins. Resulta evident que els canvis que necessita la Carta Magna (des de l’assumpte de la successió de la Corona i la princesa Lionor fins al mateix tema català) van molt més enllà que el tema dels aforaments, i que requereix un debat que no hi cap en una reforma exprés similar a la que es va fer el 2011 quan es va introduir en el text constitucional l’estabilitat pressupostària i l’obligatorietat de prioritzar el pagament del deute davant d’altres despeses. Però, una vegada obert el meló, veurem per quins camins es transita.