Sense cos estàs millor

Diu la revista ‘Vogue’ d’aquest mes que la moda que ve és la de l’“estètica continguda”. Sembla que la desfilada de la col·lecció tardor-hivern de Valentino marca un nou rumb pel que fa al vestuari femení, que consisteix en “un contingut exercici d’austeritat, que revelava molt més sobre la feminitat que qualsevol minifaldilla”. Ja ho sabeu, noies, si voleu anar a l’última, heu de tapar-vos de dalt a baix, posar-vos vestits enormes on es perdin els vostres cossos i haureu de ser pudoroses, que anar ensenyant carn ja no s’estila.

Si continueu llegint el text, titulat 'Clima social’, descobrireu que aquesta nova proposta us la fan en nom del feminisme. Ara tot és feminisme, fins i tot assumir les velles i ràncies imposicions. No és la llei del pare ni la moral de les àvies la que proposa túniques enormes, grans capes i la superposició de pantalons i faldilles, sinó la necessitat d’escapar-se, diu ‘Vogue’, dels codis heteropatriarcals. La virtut de censurar qualsevol mil·límetre de pell també està, per descomptat, en la inclusió de totes les diversitats, també la religiosa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Quina sort hem tingut les que venim de l’àmbit musulmà, quina ganga que en el repartiment de papers de la sagrada ‘diversitat’ ens hagi tocat, casualment, la moral d’haverd’amagar-nos sota capes i capes de tela. Mentre que la resta de dones fan onejar les cabelleres al vent, reivindiquen el seu color de pell i prenen el sol sempre que volen, a nosaltres ens conviden a enterrar-nos en vida per representar la particularitat que ens correspon. Ho diu la mateixa revista, que cal abraçar una identitat “més enllà del cos”. A més, us ho dic jo, tapar-se és sexi, és misteri, és l’eròtica de la virginitat, que el teu preuat tresor quedi només per a ús i gaudi de l’home de la teva vida, ja ho saps, com una perla dins d’una closca que només ell podrà descobrir. La moda púdica és permetre que qui et miri fantasiegi amb el que hi ha sota dels vels, amb el que amagues i, així, paradoxes de la vida, despertar el desig més que si estiguessis nua. Seguir el joc, no és cap novetat, de la puta o la santa.

Qui m’ho havia de dir, en aquest punt de la vida, que les normes del meu pare es convertirien en tendència ‘fashion’, que la modernitat seria precisament el que m’imposaven a casa: modèstia, austeritat, roba ampla perquè no es notessin coses tan vergonyoses com el pit, el cul, les cuixes, el cos sencer, que era una espècie de perill públic. Ara és Valentino qui em diu que millor que m’amagui. I un exèrcit d’instagramers que blanquegen amb infinitat de filtres teòrics la vergonya de considerar-se més respectables pel fet d’anar tapades. Que l’editora de ‘Vogue Arabia’ demanés als dissenyadors precisament més moda púdica segur que no hi té res a veure. Vet aquí un exemple de com, en nom de la diversitat, ens tornen a la llei de la tribu, ara, tribu petroliera.