Dues mirades

Carn de canó

Si no fiscalitzem els nostres governants, perdem consciència crítica, i sense ella, ens fem més dèbils

1
Es llegeix en minuts
Treballador de Lehman Brothers, a Seül, el 16 de setembre del 2008.

Treballador de Lehman Brothers, a Seül, el 16 de setembre del 2008. / AFP

Fa 10 anys va fer fallida Lehman Brothers. El nostre món va ser arrossegat a una crisi econòmica i social que ens ha enfonsat en la precarietat. Els actors econòmics coincideixen que una altra crisi financera està per arribar i no s’han creat prou mecanismes perquè la fallida no recaigui de nou sobre els ciutadans. Hem sumat desigualtat i restat drets i seguretat. Avui som més dèbils que fa una dècada.

Notícies relacionades

El poder, aquest magma difús que tan poc sap de fronteres i tant de dividends, mira el tauler del món i continua jugant amb les seves peces. Ara entrega una bandera al ric (o al menys desfavorit), ara ofereix al pobre un rostre a qui odiar o témer. La qüestió és mantenir la mirada de la majoria dels ciutadans allunyada dels seus excessos. Que vell, que convenient, que lucratiu resulta per a aquells que mai perden.

Entre nacionalismes, populismes i feixismes (no sempre termes estancs) camina el joc. Arengues omplertes d’emoció que només serveixen a la desorientació. Causes que uneixen i mobilitzen, però que mai representen una seriosa amenaça per als que sí que són la nostra amenaça. Si no fiscalitzem els nostres governants, si no els exigim protecció davant dels poders que no votem, si rendim la nostra adhesió a entelèquies inagafadisses, perdem consciència crítica. Sense ella, ens estafem la capacitat de convertir-nos en adversaris. A la fi, només ens fem més dèbils. Carn de canó per a la pròxima crisi.