EN CLAU EUROPEA
La UE ignora el malestar social
Juncker presenta una imatge econòmica triomfal que omet l'ocupació precària i l'elevat nivell de pobresa
Brussel·les oblida que la integració dels immigrants que ja són aquí és clau per desactivar el discurs ultra
zentauroepp45015134 ouistreham france september 11 migrants try to board a t180914170543 /
El debat sobre l’Estat de la Unió Europea (UE) aquesta setmana alParlament Europeu ha tornat a evidenciar que la Comissió Europea continua ignorant el profund malestar ciutadà existent a causa de la creixent desigualtat social, precarietat laboral, injustícia tributària i deteriorament dels serveis i prestacions públiques. Aquesta ceguesa és compartida per la majoria delsgoverns de la UE que atribueixen l’auge del populisme ultradretà al descontentament per la mala gestió de la crisi migratòria per no admetre la responsabilitat central en aquest malestar de les seves polítiques econòmiques neoliberals id’austeritat. Mentre els partits tradicionals europeus continuïn aplicant el mateix neoliberalisme antisocial, el populisme ultradretà tindrà un futur prometedor, adverteix l’economista Thomas Piketty.
Els efectes d’aquestes polítiques han empitjorat les condicions de vida i les expectatives d’un percentatge cada vegada més gran de la població i el descontentament està castigat elspartits tradicionals conservadors i socialdemòcrates en favor de populismes ultradretans i, en menor mesura, de l’esquerra, com mostren les eleccions a Holanda, Bulgària, França, Alemanya, Àustria, República Txeca, Eslovènia i ara Suècia.
La ultradreta combina l’agenda antiimmigració i euroescèptica dels seus dirigents amb una retòrica social i la denúncia de la hipocresia de les elits que atreu el ciutadà descontent. L’euroescepticisme i la ultradreta, marginals, fa 25 anys, continuaran arrelant mentre la UE no demostri a la pràctica a les classes populars que és la més apta per defensar-les, aplicant una veritable política de reactivació, de lluita contra la desigualtat i de justícia tributària.
Precarietat
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar a l’Eurocambra una imatge triomfal de l’economia a la UE, oblidant que gran part dels 12 milions de nous llocs de treball creats des del 2014 són precaris i amb baixos salaris. Juncker va destacar que la UE porta 21 trimestres de creixement ininterromput, però va ometre que, malgrat això, els europeus en risc de pobresa són el 23,5% de la població (26,6% a Espanya, 28,9% a Itàlia i 19,7% a Alemanya) i que les persones amb ocupació i ingressos per sota del nivell de pobresa són el 9,8% del total d’ocupats (13,1% a Espanya, 12,2% a Itàlia i 9,5% a Alemanya), segons Eurostat.
Al marge d’unes escasses referències a promoure “la dimensió social” d’Europa, al discurs de Juncker no hi ha cap proposta concreta per lluitar contra la desigualtat i no s’esmenta cap desenvolupament efectiu del Pilar Social Europeu, anunciat a la cimera de Göteborg de novembre del 2017.
Juncker proposa resoldre els problemes lligats a la immigració mitjançant mesures policials de control de les fronteres de la UE i en iniciatives poc realitzables a la pràctica (centres d’internament d’immigrants a la UE, centres de desembarcament al nord de l’Àfrica i en la ràpida expulsió dels immigrants irregulars).
Integració
En les propostes de Juncker brilla per la seva absència la qüestió crucial de la integració dels immigrants que ja es troben a la UE, potser perquè perquè aquesta política tingui èxit i desactivi els temors que fomenta la ultradreta requereix una inversió considerable de fons públics, incompatible amb la política d’austeritat i de baixos imposats per a les grans empreses i les persones amb més ingressos.
El populisme ultradretà pot alimentar el rebuig de l’immigrant a causa del deteriorament delsserveis públics que s’ha produït a les zones amb més concentració migratòria, com van revelar les queixes dels votants a Holanda, França, Alemanya i ara Suècia. Els governs no només no van augmentar els professors, els metges, les vivendes i l’assistència social per fer front a una població més gran, sinó que els van retallar.
L’augment de la delinqüència, que només en part és atribuïble a estrangers, és un altre reclam electoral populista, com mostren els comicis, i es veu afavorit per la retallada dels efectius policials, la seva escassa presència als barris populars i el desinterès d’uns polítics que viuen a zones privilegiades.
El tercer factor que dona ales al discurs antiimmigració de la ultradreta, i que la UE tampoc aborda, és el desenvolupament de comunitats islamistes que rebutgen de forma militant els valors, la societat i el mode de vida europeu. La proliferació d’enclavaments etnicoreligiosos fomenta el desig de la població autòctona a defensar amb afany la seva identitat cultural nacional i tendeix a alinear els votants de les zones més afectats amb els populistes, assenyala el sociòleg Wolfgang Streeck.
