Dignificar el record

El Pepe recorre capbaix el camí de terra que puja des de Pobra do Brollón a Castroncelos (Lugo). Porta una càmera de fotos penjada sobre el pit i una immensa tristesa en la mirada. Ho ha intentat ja en unes altres dues ocasions però aquesta és la seva última oportunitat. El seu avi i el seu besoncle van ser afusellats i llançats a una rasa el 1936. Des d’aleshores la família del Pepe ha intentat trobar-los i donar-los sepultura. Una única obsessió: acomiadar-se’n com éssers humans. Reobrir ferides, en dirien alguns.

Aquest camí de terra és la seva última carta. Al final hi ha una petita església de pedra al costat de la qual, segons diversos testimonis i documents, van ser abandonats els cossos del Ricardo i el Jose. El Pepe ha sol·licitat l’ajuda de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Compta amb un grup d’experts arqueòlegs de primer nivell que ha aconseguit obrir més de 300 fosses de les 2.000 que es calcula que hi ha encara al nostre país. Tot això amb diners privats. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El Pepe i el responsable de l’equip, el Xurxo, se saluden a l’arribar i es retiren a una cantonada per deixar passar l’excavadora que ha de començar a aixecar la terra amb contundència. Han marcat diversos punts per fer-ho amb la màxima precisió. La pala clava les seves dents en la primera envestida. L’operari repeteix la maniobra una vegada i una altra fins que rep l’alto. Els arqueòlegs entren al forat fet i comencen a identificar el que van trobant. Netegen minuciosament amb petits pinzells cada peça i comenten coses entre ells. Falsa alarma. Els ossos no són restes humanes i els que apareixen corresponen a l’ossera del cementiri contigu. L’excavadora torna a entrar en acció. El mateix ritual. Res. Passen diverses hores. Tot el jardí al voltant de l’Església està ja remogut. I les restes del Ricardo i del Jose no apareixen.

Els experts arriben a una dolorosa conclusió. En el cas d’estar-hi, reposen sota la planta de l’església que va ser modificada i reconstruïda segurament sobre la fossa. Massa tard per a la família. Massa per a la memòria. No hi haurà més oportunitats. El Pepe ens explica que es va embarcar en aquest dur viatge emocional per la seva àvia, que va morir sense poder enterrar el seu marit. Avui l’he recordat. Paradoxes de la vida aquesta setmana s’ha validat en el Congrés l’exhumació de Francisco Francol’exhumació de Francisco Franco de la Basílica del Valle de los Caídos mentre el Ricardo i el Jose jauran per tota la vida sota una església. La seva família no podrà “dignificar el seu record” com apunta el Pepe. Avui també he recordat aquells que asseguren que no és urgent. I de com de vegades obliden que la ferida continua sagnant per a moltes famílies si no permetem que dignifiquin la seva memòria. Quaranta anys després va sent hora d’abordar el tema.