Anar al contingut

El discurs independentista

'Hem de ser més valents'

Quique Garcia

'Hem de ser més valents'

Antonio Franco

El món s'ha acostumat a comprovar que era de veritat la il·lusió sincera però era de mentida gairebé tota la resta

Arriba una nova expressió clau per al vocabulari independentista. Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, és una dels que han posat en circulació el lema: 'Hem de ser més valents’. Se suma a l’exalçament del “diàleg” sense el més mínim ànim de mantenir-lo ja que no es vol cedir en absolutament res. O a l’abstracte “dret a decidir”,  que equival a donar-li més valor a les opinions que a les lleis. O a aquest “fer república” que unes vegades es diu com tenint-la i altres com a objectiu futur a aconseguir.

L’“hem de ser més valents” té la virtut –com a eslògan– o el defecte –com a proposta– d’expressar dues possibilitats completament diferents i incompatibles. Els que vulguin ho entendran com que ha arribat el moment de desobeir, potser d’iniciar la violència insurreccional al carrer, d’incrementar el nombre de polítics empresonats o fugits a l’estranger... Però també podria considerar-se una crida a la valentia d’acceptar les realitats que es neguen, ser conseqüents amb les lliçons del que ja ha passat, acceptar la voluntat del vot majoritari popular i les lleis autonòmiques vigents, així com tornar al possibilisme. Fa l’efecte que Paluzie no demana precisament el segon ja que ho reclama recordant a la majoria sobiranista del Parlament que en l’obtenció de la independència no tot ha de fer-ho el carrer, una invitació a forçar la legalitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En qualsevol cas ja estem en plena 'síndrome 12 de setembre'. El món s’ha acostumat a sorprendre’s per allò del dia anterior i comprovar després que era de veritat la il·lusió sincera (d’una part important tot i que minoritària de Catalunya), però era de mentida gairebé tota la resta. Ja que la marxa avança immòbil, els polítics secessionistes estan dividits, s’acosta un judici per fets comesos contra les lleis, i es desaprofita la decapitació de Rajoy i Sáenz de Santamaría que possibilita un retrobament amb la part de la resta d’Espanya que li exigeix complir les lleis però no fer apostasia de la preferència per la independència. Al procés només li queden els empresonats abusivament (un excés que ja reconeix fins i tot un ministre espanyol de pes, Borrell), tot i que seguirà no perquè enlluerni cada vegada més catalans per l’atractiu de les propostes concretes que pot portar la república, sinó perquè els delictes comesos portaran condemnes en ferm que desagradaran, tot i que potser Espanya recuperi prestigi internacional si la seva justícia reconeix que hi va haver molts delictes però no rebel·lió amb violències.

Occident viu amb rampells creixents de populisme. Catalunya va ser una avançada en la tendència amb el lideratge de Jordi Pujol. Ara insisteix, perquè tres quartes parts de la substància del que predica Puigdemont és de nou populisme nefast.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.